Alegacions al el Pla especial de protecció del medi físic i del paisatge del Parc del Montseny (4)

AL·LEGACIONS XARXA CAMINS

Atès que l’objectiu del Pla Especial es la preservació de l’entorn un excés de freqüentació en l’àmbit de Parc és quelcom a evitar.

En aquest sentit la Normativa del Pla estableix que “els camins estratègics de la xarxa rodada secundària poden ser de circulació restringida. (art. 129.2 i 132.2). La Normativa també estableix que els camins estratègics de circulació restringida hauran de disposar de la senyalització indicativa corresponent (art. 132.2)

Actualment l’establiment de mesures de restricció de l’accés motoritzat al medi natural carrega sobre els propietaris les despeses i treballs de col·locació de la senyalització indicativa. Per tant, els usuaris del Parc que vulguin endinsar-se en la xarxa de camins estratègics secundària només han de trobar-se la senyalització malmesa per legitimar la seva entrada en zones restringides, establint-se fàcilment conflictes entre visitants per una banda i propietaris i/o residents en l’àmbit del Parc.

A més a més aquesta conflictivitat es pot veure incrementada en els vials secundaris estratègic si l’article 131.2 de la Normativa del Pla no es modifica doncs afirma que aquests camins ”podran mantenir la titularitat privada quan es garanteixi el seu ús i pas públics”.

La Normativa del Pla especifica en l’art. 136.5 que “les pistes i camins (de la xarxa rodada secundària) podran ser pavimentats quan les condicions de circulació o erosió de la calçada així ho aconsellin”. Aquest fet es tremendament negatiu, doncs el problema de l’erosió de la calçada és deriva principalment de deficiències en el traçat i els deficients acabats (manca de trenques, inexistència de zones de desguàs, peraltats equivocats,...). A més a més la pavimentació té efectes negatius sobre l’entorn doncs:

- facilita una freqüentació més alta i més intensiva dels espais

- redueix la superfície permeable a les aigües, que facilita la percolació i la infiltració en el subsòl

- augmenta la velocitat d’escolament superficial de l’aigua, i que en arribar aquesta a zones no pavimentades incrementa els seus efectes erosius.

La Normativa del Pla també explicita que els camins d’ús públic poden ser tancats temporalment (art. 132) però no especifica quins són els factors o condicionants objectius que porten a prendre aquesta decisió.

Atenent a l’objectiu de preservació del Parc, la xarxa rodada secundària (els camins públics i secundaris de titularitat pública i privada) haurien de tancar-se automàticament als visitants quan concorreguessin factors de perill per les persones o l’entorn com ara:

- Quan la Direcció General de Medi Natural establís que el risc d’incendi a la zona assoleixi valors alts, molt alts, o extrems.

- Quan les condicions meteorològiques ho recomanin (episodis de ventades, nevades...)

- Durant els períodes d’alta freqüentació (recol·lecció de bolets o castanyes)

- Durant els dies que es realitzin activitats cinegètiques autoritzades

Aquesta pràctica es realitza en els darrers anys pels serveis de guarderia del Parc durant la temporada de més alt risc d’incendi i mitjançant retolació específica a les entrades de la xarxa de camins públics (de Riells a Gualba, i de Riells a Sta. Fe), amb uns resultats molt bons.

Per allò exposat,

Al Director General d'Urbanisme del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, SOL·LICITO:

Que es tinguin per formulades les anteriors al·legacions respecte al Pla especial de protecció del medi físic i del paisatge del Parc del Montseny, aprobat inicialment en data 17 de maig de 2007.

I, en els seus mèrits, acordi:

I. Que s’estableixin uns mecanismes automàtics per a tancar els camins de la xarxa secundària bàsica als visitants del parc i que s’estableixi un calendari de períodes subjectes a alta freqüentació on l’accés motoritzat a aquests camins estigui restringit pels visitants.

II. Que no es pavimentin els camins de la xarxa secundària, i que la seva conservació es basi en actuacions de manteniment i d’actuacions de millores de traçat i millors pràctiques en els acabats.

III. Que es mantingui el control presencial de guarderia del parc durant els períodes de risc i de màxima afluència per fer complir les restriccions a la vialitat per la xarxa pública de camins.

IV. Que s’estableixi un catàleg consensuat de camins de la xarxa secundària amb els propietaris i veïns que permeti l’accés als visitants, de tal manera que la resta de camins restin automàticament privats al pas dels visitants.

V. Que la senyalització d’aquests camins aptes per a la circulació sigui a càrrec de l’òrgan gestor del Parc.