Alegacions al el Pla especial de protecció del medi físic i del paisatge del Parc del Montseny (7)

DE L’ESCASSA PROTECCIÓ DELS RECURSOS HÍDRICS DE DINS DEL PARC DEL MONTSENY

L’objectiu principal del Pla es basa amb la protecció del medi físic i del paisatge tal i com defineix l’objectiu de caràcter general de la Normativa del Pla:

“l’establiment de totes aquelles determinacions i directrius necessàries per a garantir la protecció, consolidació, foment i millora dels valors naturals, paisatgístics i culturals del Parc del Montseny que conforma l’àmbit territorial d’aquest Pla, compatible amb l’aprofitament sostenible dels recursos i l’ús social d’aquest espai, d’acord amb el que determina l’article 3 del Decret Legislatiu 1/2005”.

En aquest objectiu és fa esment explícit sobre l’aprofitament sostenible dels recursos. S’entén que són tots aquells recursos que fan possible el medi físic i paisatge actuals. En aquest sentit l’equilibri ecològic dels paisatges actuals del Montseny es troben amenaçats pel canvi ambiental global - Boada M. (2001) Manifestacions del canvi ambiental global al Montseny - i especialment per les activitats antròpiques que s’hi desenvolupen, entre elles l’ús i aprofitament del recurs de l’aigua.

La importància de l’aigua a la muntanya del Montseny és reconeguda per molts estudis al llarg del temps i per la mateixa Normativa del Pla Especial en l’art. 43.1:

La xarxa hidrogràfica constitueix una retícula cabdal en l’estructura i dinàmica del conjunt del territori, en tant que canalitza gran part dels fluxos materials i biològic, regula i canalitza el cicle hidrològic. A la vegada conté elements d’una gran diversitat .

En molts casos es determina com un factor clau a l’hora de poder mantenir els paisatges. El regim de pluges a Montseny és important i genera aigua abundant tant el subsòl com a la superfície. De fet, el contingut d’aigua difusa per la superfície de la muntanya manté la diversitat d’ambients que van des de vegetació més atlàntica fins la de caràcter més mediterrani. Aquest fet es reflecteix de forma molt clara entre la Riera de Gualba i la Riera de Riells, dos cursos d’aigua continua que ajuden a mantenir la vegetació de caràcter atlàntic fins a cotes mitjanes de la muntanya, com les vernedes atlàntiques tant poc usuals en aquestes cotes. Aquest tipus de vegetació no només enriqueixen els paisatges, sinó que manté poblacions d’animals (insectes, crustacis, mamífers, etc.), espècies vegetals amenaçades que cal preservar i creen ambients únics i irrepetibles.

Però, sens dubte, aquests paisatges mesclats de vegetació atlàntica i submediterrània són tallafocs naturals. Els manteniment d’aquests paisatges es converteix en una prioritat màxima per evitar incendis de grans dimensions. Cal evitar que la vegetació de mitja muntanya del Montseny esdevingui en una zona continua de combustible sec amb alt risc combustió i que deixi de ser una zona que protegeix els ambients d’alta muntanya.

Per evitar la pèrdua d’aquests paisatges és imprescindible protegir les aigües superficials i subterrànies del massís, evitant nous usos i explotacions abusives. En aquest sentit en la memòria del Parc fa esment en considerar planificar algunes mesures per mantenir el sistema hidrològic:

Pàg 45: En la consideració d’aquests aspectes concrets, cal fer una reflexió sobre els punts següents:

- Avaluar la importància real del manteniment dels cabals ecològics de la xarxa d’aigües superficials del Parc, per tal de considerar si la mateixa justifica un règim protector que vagi més enllà de la legislació vigent en matèria d’aigües.

- Considerar la importància d’aquests sistemes hidrològics dins dels sistemes naturals

dels Parcs i com a elements de connexió amb els espais naturals de la perifèria per tal

de considerar si justifica un règim protector que prevalgui de forma absoluta sobre altres qüestions concurrents. Com es justificarà més endavant en aquesta mateixa memòria, la xarxa de torrents i rieres del Montseny conté un nombre elevat d’espècies i hàbitats d’interès, que mereixen un planificació i gestió específica per a la seva preservació”

La protecció dels recursos hídrics, dels cursos d’aigua i de les riberes que es formula en l’art. 50 de la Normativa no asseguren amb prou contundència la durabilitat d’aquest,

No s’admeten les actuacions que puguin produir una alteració significativa de la qualitat i la quantitat dels recursos hídrics del Parc del Montseny. En qualsevol cas, l’aprofitament dels recursos hídrics s’ha de comptabilitzar amb la capacitat de recuperació del sistema hidrològic, amb el manteniment dels sistemes naturals associats als cursos d’aigua i amb la preservació dels seus paisatges. (art. 50.3 )

En aquest sentit les mesures haurien de ser més clares i concretes ja que la situació actual de la Conca de la Tordera com una de les conques més explotades i amb més escassetat d’aigua necessita d’aquestes mesures protectores. L’actual redactat de l’art. 50.3 es permeten les captacions d’aigües per a qualsevol tipus d’ús, sense classificar aquells que poden més agressius per la sostenibilitat d’aquest recurs.

I per últim no cal oblidar la Directiva Marc de l’Aigua obliga la adopció de mesures de protecció dels cabals ecològics dels cursos d’aigua. La normativa del Parc hauria doncs d’incidir més en aquest sentit.

Per allò exposat,

Al Director General d'Urbanisme del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, SOL·LICITO:

Que es tinguin per formulades les anteriors al·legacions respecte al Pla especial de protecció del medi físic i del paisatge del Parc del Montseny, aprovat inicialment en data 17 de maig de 2007.

I, en els seus mèrits, acordi:

I. Què en l’article 22 de la Normativa del Pla sobre el Pla de conservació inclogui en els seus objectius de conservació l’article 55 sobre la protecció del paisatge. Amb aquesta inclusió el Parc podrà planificar mesures de gestió necessàries amb l’objectiu de conservar els paisatges actuals, i en especial els més fràgils, com els de caràcter més atlàntic dins de la muntanya mitjana del municipi de Riells i Viabrea.

II. Què l’article 43 sobre xarxa hidrogràfica inclogui un nou apartat, 43.5, on el Pla pren com a mesura de protecció la prohibició expressa de captació d’aigües, tant superficials con del subsòl, per l’abastament d’aigua dels usos generats en el sòl urbà o urbanitzable dins del Parc.

III. Que s’ampliï la redacció de l’art. 50.3 en el sentit de no permetre augmentar les captacions actuals d’aigua superficial, surgències o d’aquífers en tot l’àmbit del parc i evitar-ne de noves captacions per a ser utilitzades en zones urbanes o urbanitzables.