DE LES MASIES DE RIELLS DEL MONTSENY I DE LA SEVA UTILITAT PER SOBRE DE L’INTERÈS TURÍSTIC.
Que en virtut del que enuncia l’art. 70.6 de la Normativa del Pla s’està produint una flagrant discriminació de l’exercici del dret d’ampliació de les edificacions entre els usos admesos i l’ús d’habitatge no vinculat a explotacions agràries. El 20% d’ampliació (en volum i superfície) només es admissible en els cas d’edificacions d'usos admesos excepte en habitatges familiars, que és del 10% amb un màxim de 50 m2.
En molts casos l’ampliació del 20% o un 10 % és insuficient per cobrir determinades demandes d’espai, com la convivència de diferents generacions en una mateix edifici, per les característiques intrínseques de les pròpies masies (dimensions petites i/o poc funcionals pels usos actuals i amb elements constructius de gran valor arquitectònic a rpeservar).
Aquesta regulació força a dedicar o reconvertir espais que van en contra dels usos propis de les edificacions destinades a habitatge, com les transformacions d’habitacions en garatges o magatzems.
Actualment una vida digna en el Montseny necessita disposar d’un element crucial per a la mobilitat com són els mitjans de transport d’ús particular (donat que no existeixen, ni es contempla la possibilitat d’instal·lar, serveis públics en aquest sentit). Les possibles reformes, millores o ampliacions en els edificis per poder mantenir adequadament els cotxes sota cobert tampoc les contempla la Normativa.
Per altra banda, en relació amb aquesta voluntat d’unificar criteris d’edificació, el Pla Especial s’oblida que al Montseny hi ha edificacions i masies de diversa tipologia, i cadascuna d’elles és única i irrepetible. Posar normes comunes per a la seva rehabilitació, com la impossibilitat de variar el pendent de les teulades, no intervenir sobre els fonaments, impossibilitat d’actuar sobre elements de les façanes, mantenir volumetríes il·lògiques i poc funcionals, etc. poden ser normes que vagin en contra del benestar dels seus ocupants o impediments per desenvolupar determinades activitats.
L’art. 69.1 de la Normativa defineix les obres de reparació
“com aquelles destinades a tornar a posar en bon estat allò que ha sofert un dany”.
En general les edificacions de certa antiguitat, com la majoria de masies o cases rurals del sector, requereixen reparacions en que la causa és una patologia d’origen estructural (sostres amb pandeig excessiu i vibracions causades per bigues de fusta de secció insuficient o per atacs de tèrmits, façanes amb esquerdes o desploms per fallada del subsòl, insuficient fonamentació o materials lligants deteriorats) i que la seva reparació no comporta l’alteració de la configuració i volumetria de l’edificació
L’art. 69.2. de la Normativa, pel qual
“les obres de reparació i/o millora no hauran de comportar cap mena d’intervenció en els fonaments ni en els elements estructurals de l’edifici i , en general , no suposar cap alteració significativa de la seva configuració arquitectònica o volumètrica”
condemna els edificis a no poder millorar la seva situació quan un d’aquests elements estructurals està afectat greument. Per aquesta via la Normativa “de facto” incentiva l’abandonament o la venda de l’immoble si no s’està en les condicions econòmiques d’iniciar un pla especial de reforma, molt més costós i lent que una llicència municipal.
El Pla Especial hauria de promoure el manteniment i millora de l’estat de les masies, oferint recursos i solucions als propietaris, doncs al cap i a la fi són ells els principals afectats per l’estat de les seves cases, i no es pot oblidar que, l’interès per conservar els elements arquitectònics històrics i el paisatge, no pot anar mai per davant del dret a l’habitatge digne de les persones.
Resulta del tot incomprensible que s’estiguin elaborant planejaments urbanístics que pretenen l’edificació de nous elements que ningú necessita realment (aparcament de cotxes, zones de pícnic, àrees de serveis i oficines d’informació de cara al turisme, etc.), i en canvi, els veïns i propietaris tinguin molt restringits els dret de reparació, millora o del seu habitatge per e a determinades necessitats.
L’art. 70.3 de la Normativa del Pla Especial
“entén com a volum existent l’edificat amb anterioritat a juliol de 1977, en allò que fa referència a l’àmbit del Pla especial del Parc Natural corresponent a la província de Barcelona, amb anterioritat a gener de 1978 per al sector corresponent a la de Girona. i anterioritat a la data d’aprovació inicial del present Pla especial per a la resta.”
Les limitacions a les ampliacions de les edificacions dins de l’àmbit del Parc s’estableixen sobre aquelles zones classificades com a no urbanitzables segons s’extrau del Text Normatiu del Pla Especial del Montseny 1978 vigent avui en dia:
Todos los terrenos comprendidos en el ámbito del parque y del preparque conservan la clasificación actualmente vigente que, en ausencia de planeamiento, ha de ser entendida como no urbanizable, y, por lo tanto, para ninguno de ellos podrá redactarse programa de actuación urbanística, plan parcial o estudio de detalle, en tanto no se proceda a la ordenación de los términos municipales afectados a través de plan general, normas subsidiarias o proyecto de delimitación de suelo urbano.
El planejament vigent de Riells i Viabrea corresponent al PGO aprovat definitivament el juny de 1976, és anterior a l’aprovació l’any 1978 del Pla Especial del Parc Natural del Montseny, del Pla Especial d’Espais d’Interès Natural el 1992 i a l’aprovació inicial del Pla Especial de protecció del medi físic i del paisatge del Parc Natural del Montseny.
Per tant les ampliacions fetes en les edificacions de tot el terme municipal de Riells i Viabrea s’han realitzat sobre sòl urbanitzable o urbà, d’acord amb el planejament urbanístic vigent.
Establir com a volum existent aquell edificat en el gener de 1978 a Riells del Montseny no és procedent, i per tant el volum existent que s’hauria de prendre com a referència a Riells i Viabrea dins de l’àmbit del Pla Especial l’existent en el moment d’aprovar-se el nou POUM de Riells i Viabrea.
En l’art. 101.5 es prohibeix l’autorització de qualsevol altre ús relacionat amb el turisme, restauració o lleure infantil en finques amb establiments de turisme rural.
En finques on existeixin varies edificacions, l’establiment d’aquesta norma priva de realitzar altres activitats turístiques a la resta de les edificacions existents a la mateixa finca. Aquesta norma restringeix la viabilitat econòmica les finques que vulguin disposar d’un ventall ampli d’oferta turística diferenciada, tot especialitzant cada edificació per un tipus de turisme determinat.
Per això exposat,
Al Director General d'Urbanisme del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, SOL·LICITO:
Que es tinguin per formulades les anteriors al·legacions respecte al Pla especial de protecció del medi físic i del paisatge del Parc del Montseny, aprovat inicialment en data 17 de maig de 2007.
I, en els seus mèrits, acordi:
I. Que el Pla Especial detalli el més exhaustivament possible amb la participació dels residents tots aquells usos que podrien necessitar una ampliació per a la seva viabilitat econòmica i d’assoliment d’estàndard de vida dignes.
II. Que s’especifiqui per a cadascun d’aquest usos la unitat mínima de superfície per garantir la seva viabilitat econòmica i de dignitat de condicions de vida.
III. Que no hi hagi discriminació a l’hora d’autoritzar les ampliacions entre les edificacions destinades a l’ús d’habitatge no lligat a l’activitat agrària i les edificacions destinades a la resta d’usos autoritzats.
IV. Que les restriccions i costos afegits per la Normativa del Pla a la realització de millores, reformes o ampliacions reflectides en la normativa urbanística en sòl no urbanitzable de la llei 1/2005, en especial en tot allò que disposen els seus articles 47, 48, 50 i 51, siguin compensades als titulars o promotors quan aquests promoguin actuacions de reforma, millora o ampliacions en les edificacions incloses dins de l’Inventari del Patrimoni construït del Pla Especial.
V. Que es modifiqui l’art. 69.2. de la Normativa, permetent en les obres de reparació i/o millora la intervenció en els fonaments i en els elements estructurals de l’edifici, sempre que no alterin la configuració arquitectònica o volumètrica de l’edifici.
VI. Que pels edificis dins de l’àmbit del Pla Especial dins del municipi de Riells i Viabrea s’entengui com a volum existent de les edificacions l’edificat en el moment que s’aprovi el nou POUM de Riells i Viabrea.
VII. Que s’inclogui una clàusula d’excepció per a les finques amb establiments de turisme rural que en disposin de vàries edificacions dins de la mateixa finca, permetent que les finques amb més d’una edificació pugui fer compatible l’establiment de turisme rural amb allotjament turístic, instal·lacions per activitats amb infants i establiments de restauració en edificacions diferents.
