lunes 21 de julio de 2008

Trescada




Hola !

Enguany ens hem decidit a fer una trescada més forta i pujarem de Riells del Montseny a Sta. Fe del Montseny tornarem a baixar. Divuit quilòmetres va marcar el GPS, no està gens malament...

El recorregut és circular, pujarem pel vessant nord del turó de Morou i baixarem per la seva cara est.

Serà una caminada que tot i que és apta per tots els públics s'ha tenir unes mínimes condicions físiques. No cal ser un superman però tampoc és recomanable pels que tinguin una vida sedentària. Vingueu ben calçats i amb ganes de caminar. Hi un tram de la baixada que és bastant empinat, i per tant recomano que aquells que pateixin més del genolls que vinguin amb els bastonets de rigor.

Travessarem paisatges diversos: alzinar, suredes, boscos de ribera, faigs, pinedes,... A més a més hi ha indrets amb vistes molt aèries. Serà un regal pels sentit....

No cal dur res doncs hi haurà 3 avituallaments de menjar (pastissets, fruita i fruita) i aigua en tots els controls (amb càntirs per no haver d'embrutir el bosc amb ampolles de plàstic. A l'arribada us espera una beguda i un bon entrepà de botifarra o formatge (per a qui no li agradi la carn).


Doncs res, que us hi esperem a Riells del Montseny el 27/07/2008.

Salut !!

sábado 31 de mayo de 2008

El follet i les seves impressions sobre la fira de les masies de Riells del Montseny

El passat cap de setmana es va celebrar a Riells del Montseny la sisena edició de la fira de les masies de Riells i Viabrea. La Fira età organitzada per L’Ajuntament de Riells i Viabrea, l’entitat Grup de Gent amb Idees i l’associació de veïns de Riells del Montseny.

Al voltant de vint masos del municipi i algun de municipis propers han participat, sigui mostrant les activitats i productes que realitzen o bé col·laborant en tasques organitzaves. La fira mostra al públic les activitats tradicionals que han dut a terme les masies o bé les que es realitzen actualment. Aixi hom podia trobar des de productes de l’horta, ous de pagès, fruita del temps, una exposició d’eines de camp, diverses exposicions de fotografies antigues, decoració realitzada amb soques i branques, eines relacionades amb el mon de cavall,... A més a més la fira es complementava amb la mostra d’artesans i oficis tradicionals, activitats per als més xics com passejades en poni, i un gincana de les masies i una especial dedicació a la recuperació de la gastronomia de muntanya.

En la inauguració de la Fira el president de l’associació de veïns de Riells del Montseny Pere Tardà va posar de manifest la voluntat de la gent de les masies de perdurar, de fer festa i de viure en normalitat d’acord amb els temps actuals i preservant la cultura i els trets de la vida en les masies. Tot això malgrat les dificultats que suposa per a molt dels seus habitants amb serioses restriccions com no disposar de connexió a la xarxa d’electricitat, la dificultat per accedir a les noves tecnologies – els mateixos visitants van poder constatar que no hi havia cobertura per a telèfon mòbil –, el no tenir assegurada l’aigua, i les dificultats burocràtiques per introduir millores d’habitabilitat en els masos i els camins que els donen accés.

Gemma Blasco, presidenta del Grup amb Idees va refermar el compromís de l’entitat que representa amb la Fira, ja que va ser la promotora d’aquesta des dels seus inicis, i va reclamar més reconeixement i respecte a la feina duta a terme per la seva associació. També va apuntar que l’entitat diversificaria la seva activitat amb actes culturals i cursets a Riells i Viabrea.

El representant del Parc Natural del Montseny va manifestar la voluntat d’aques de col·laborar amb les adminstracions locals i els particulars, tot i que de vegades aquesta ajuda no és prou suficient.

L’alcalde de Riells i Viabrea Josep Ma. Bagot va recollir en guant llençat i en el seu discurs d’obertura va refermar el compromís del consistori amb al Fira, va apuntar que s’està treballant per resoldre el problemes que dificulten la vida en les masies tot cercant la col·laboració d’altres administracions. En concret es va referir a millorar l’accés a les noves tecnologies i a l manteniment dels vials. L’alcalde també va glossar la vida en el mas com una representació la vida i el caràcter propi de les nostres terres.

La pluja i el vent del cap de setmana també van voler participar de la fira d’enguany i tot que el dissabte va permetre que la fira es desenvolupés amb certa normalitat el diumenge la majoria dels actes es van suspendre.. El dissabte, entre ruixats i ullades de sol, el públic va poder gaudir d’un àpat tradicional, de passejades amb ponis, de les rondalles de muntanya, de col·laborar amb la feina dels artesans,.. i mentre que uns seguien les evolucions del Chiki chiki a casa seu el grup Getsemaní va oferir un ball d’allò més bucòlic en l’escenari principal fent participar al públic entre botifarres cuites amb carbó d’alzina i a l’escalf del la foguera de Sant Isidre.

El diumenge el recinte firal va haver-se de clausurar pel mal temps. Les carpes dels artesans i les de l’escenari principal van patir danys pel vent i la pluja. Les feixes van omplir-se d’aigua que en alguns indrets va esdevenir fang. El recinte era del tot impracticable i l’organització va decidir traslladar el dinar amb pomes farcides amb carn i la xerrada de Martí Boada a la Nau de Riells i Viabrea, on es va clausurar la fira.

jueves 15 de mayo de 2008

Fira de les masies de Riells del Montseny 2008


Enguany tornem a celebrar la fira de les masies de Riells del Montseny.
Si vols més informació visita el bloc de la Fira 2008:




Serà un esdeveniment inoblidable enmig de la que envolta l'Abadia de Riells del Montseny!!!

martes 19 de junio de 2007

Llistat d'alegacions

Alegacions al Pla Especial de protecció del medio fisic i del paisatge del Parc del Montseny:
Moltes gracies, Vandalys

Alegacions al el Pla especial de protecció del medi físic i del paisatge del Parc del Montseny (7)

DE L’ESCASSA PROTECCIÓ DELS RECURSOS HÍDRICS DE DINS DEL PARC DEL MONTSENY

L’objectiu principal del Pla es basa amb la protecció del medi físic i del paisatge tal i com defineix l’objectiu de caràcter general de la Normativa del Pla:

l’establiment de totes aquelles determinacions i directrius necessàries per a garantir la protecció, consolidació, foment i millora dels valors naturals, paisatgístics i culturals del Parc del Montseny que conforma l’àmbit territorial d’aquest Pla, compatible amb l’aprofitament sostenible dels recursos i l’ús social d’aquest espai, d’acord amb el que determina l’article 3 del Decret Legislatiu 1/2005”.

En aquest objectiu és fa esment explícit sobre l’aprofitament sostenible dels recursos. S’entén que són tots aquells recursos que fan possible el medi físic i paisatge actuals. En aquest sentit l’equilibri ecològic dels paisatges actuals del Montseny es troben amenaçats pel canvi ambiental global - Boada M. (2001) Manifestacions del canvi ambiental global al Montseny - i especialment per les activitats antròpiques que s’hi desenvolupen, entre elles l’ús i aprofitament del recurs de l’aigua.

La importància de l’aigua a la muntanya del Montseny és reconeguda per molts estudis al llarg del temps i per la mateixa Normativa del Pla Especial en l’art. 43.1:

La xarxa hidrogràfica constitueix una retícula cabdal en l’estructura i dinàmica del conjunt del territori, en tant que canalitza gran part dels fluxos materials i biològic, regula i canalitza el cicle hidrològic. A la vegada conté elements d’una gran diversitat .

En molts casos es determina com un factor clau a l’hora de poder mantenir els paisatges. El regim de pluges a Montseny és important i genera aigua abundant tant el subsòl com a la superfície. De fet, el contingut d’aigua difusa per la superfície de la muntanya manté la diversitat d’ambients que van des de vegetació més atlàntica fins la de caràcter més mediterrani. Aquest fet es reflecteix de forma molt clara entre la Riera de Gualba i la Riera de Riells, dos cursos d’aigua continua que ajuden a mantenir la vegetació de caràcter atlàntic fins a cotes mitjanes de la muntanya, com les vernedes atlàntiques tant poc usuals en aquestes cotes. Aquest tipus de vegetació no només enriqueixen els paisatges, sinó que manté poblacions d’animals (insectes, crustacis, mamífers, etc.), espècies vegetals amenaçades que cal preservar i creen ambients únics i irrepetibles.

Però, sens dubte, aquests paisatges mesclats de vegetació atlàntica i submediterrània són tallafocs naturals. Els manteniment d’aquests paisatges es converteix en una prioritat màxima per evitar incendis de grans dimensions. Cal evitar que la vegetació de mitja muntanya del Montseny esdevingui en una zona continua de combustible sec amb alt risc combustió i que deixi de ser una zona que protegeix els ambients d’alta muntanya.

Per evitar la pèrdua d’aquests paisatges és imprescindible protegir les aigües superficials i subterrànies del massís, evitant nous usos i explotacions abusives. En aquest sentit en la memòria del Parc fa esment en considerar planificar algunes mesures per mantenir el sistema hidrològic:

Pàg 45: En la consideració d’aquests aspectes concrets, cal fer una reflexió sobre els punts següents:

- Avaluar la importància real del manteniment dels cabals ecològics de la xarxa d’aigües superficials del Parc, per tal de considerar si la mateixa justifica un règim protector que vagi més enllà de la legislació vigent en matèria d’aigües.

- Considerar la importància d’aquests sistemes hidrològics dins dels sistemes naturals

dels Parcs i com a elements de connexió amb els espais naturals de la perifèria per tal

de considerar si justifica un règim protector que prevalgui de forma absoluta sobre altres qüestions concurrents. Com es justificarà més endavant en aquesta mateixa memòria, la xarxa de torrents i rieres del Montseny conté un nombre elevat d’espècies i hàbitats d’interès, que mereixen un planificació i gestió específica per a la seva preservació”

La protecció dels recursos hídrics, dels cursos d’aigua i de les riberes que es formula en l’art. 50 de la Normativa no asseguren amb prou contundència la durabilitat d’aquest,

No s’admeten les actuacions que puguin produir una alteració significativa de la qualitat i la quantitat dels recursos hídrics del Parc del Montseny. En qualsevol cas, l’aprofitament dels recursos hídrics s’ha de comptabilitzar amb la capacitat de recuperació del sistema hidrològic, amb el manteniment dels sistemes naturals associats als cursos d’aigua i amb la preservació dels seus paisatges. (art. 50.3 )

En aquest sentit les mesures haurien de ser més clares i concretes ja que la situació actual de la Conca de la Tordera com una de les conques més explotades i amb més escassetat d’aigua necessita d’aquestes mesures protectores. L’actual redactat de l’art. 50.3 es permeten les captacions d’aigües per a qualsevol tipus d’ús, sense classificar aquells que poden més agressius per la sostenibilitat d’aquest recurs.

I per últim no cal oblidar la Directiva Marc de l’Aigua obliga la adopció de mesures de protecció dels cabals ecològics dels cursos d’aigua. La normativa del Parc hauria doncs d’incidir més en aquest sentit.

Per allò exposat,

Al Director General d'Urbanisme del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, SOL·LICITO:

Que es tinguin per formulades les anteriors al·legacions respecte al Pla especial de protecció del medi físic i del paisatge del Parc del Montseny, aprovat inicialment en data 17 de maig de 2007.

I, en els seus mèrits, acordi:

I. Què en l’article 22 de la Normativa del Pla sobre el Pla de conservació inclogui en els seus objectius de conservació l’article 55 sobre la protecció del paisatge. Amb aquesta inclusió el Parc podrà planificar mesures de gestió necessàries amb l’objectiu de conservar els paisatges actuals, i en especial els més fràgils, com els de caràcter més atlàntic dins de la muntanya mitjana del municipi de Riells i Viabrea.

II. Què l’article 43 sobre xarxa hidrogràfica inclogui un nou apartat, 43.5, on el Pla pren com a mesura de protecció la prohibició expressa de captació d’aigües, tant superficials con del subsòl, per l’abastament d’aigua dels usos generats en el sòl urbà o urbanitzable dins del Parc.

III. Que s’ampliï la redacció de l’art. 50.3 en el sentit de no permetre augmentar les captacions actuals d’aigua superficial, surgències o d’aquífers en tot l’àmbit del parc i evitar-ne de noves captacions per a ser utilitzades en zones urbanes o urbanitzables.

Alegacions al el Pla especial de protecció del medi físic i del paisatge del Parc del Montseny (6)

DE LES MASIES DE RIELLS DEL MONTSENY I DE LA SEVA UTILITAT PER SOBRE DE L’INTERÈS TURÍSTIC.

Que en virtut del que enuncia l’art. 70.6 de la Normativa del Pla s’està produint una flagrant discriminació de l’exercici del dret d’ampliació de les edificacions entre els usos admesos i l’ús d’habitatge no vinculat a explotacions agràries. El 20% d’ampliació (en volum i superfície) només es admissible en els cas d’edificacions d'usos admesos excepte en habitatges familiars, que és del 10% amb un màxim de 50 m2.

En molts casos l’ampliació del 20% o un 10 % és insuficient per cobrir determinades demandes d’espai, com la convivència de diferents generacions en una mateix edifici, per les característiques intrínseques de les pròpies masies (dimensions petites i/o poc funcionals pels usos actuals i amb elements constructius de gran valor arquitectònic a rpeservar).

Aquesta regulació força a dedicar o reconvertir espais que van en contra dels usos propis de les edificacions destinades a habitatge, com les transformacions d’habitacions en garatges o magatzems.

Actualment una vida digna en el Montseny necessita disposar d’un element crucial per a la mobilitat com són els mitjans de transport d’ús particular (donat que no existeixen, ni es contempla la possibilitat d’instal·lar, serveis públics en aquest sentit). Les possibles reformes, millores o ampliacions en els edificis per poder mantenir adequadament els cotxes sota cobert tampoc les contempla la Normativa.

Per altra banda, en relació amb aquesta voluntat d’unificar criteris d’edificació, el Pla Especial s’oblida que al Montseny hi ha edificacions i masies de diversa tipologia, i cadascuna d’elles és única i irrepetible. Posar normes comunes per a la seva rehabilitació, com la impossibilitat de variar el pendent de les teulades, no intervenir sobre els fonaments, impossibilitat d’actuar sobre elements de les façanes, mantenir volumetríes il·lògiques i poc funcionals, etc. poden ser normes que vagin en contra del benestar dels seus ocupants o impediments per desenvolupar determinades activitats.

L’art. 69.1 de la Normativa defineix les obres de reparació

“com aquelles destinades a tornar a posar en bon estat allò que ha sofert un dany”.

En general les edificacions de certa antiguitat, com la majoria de masies o cases rurals del sector, requereixen reparacions en que la causa és una patologia d’origen estructural (sostres amb pandeig excessiu i vibracions causades per bigues de fusta de secció insuficient o per atacs de tèrmits, façanes amb esquerdes o desploms per fallada del subsòl, insuficient fonamentació o materials lligants deteriorats) i que la seva reparació no comporta l’alteració de la configuració i volumetria de l’edificació

L’art. 69.2. de la Normativa, pel qual

“les obres de reparació i/o millora no hauran de comportar cap mena d’intervenció en els fonaments ni en els elements estructurals de l’edifici i , en general , no suposar cap alteració significativa de la seva configuració arquitectònica o volumètrica”

condemna els edificis a no poder millorar la seva situació quan un d’aquests elements estructurals està afectat greument. Per aquesta via la Normativa “de facto” incentiva l’abandonament o la venda de l’immoble si no s’està en les condicions econòmiques d’iniciar un pla especial de reforma, molt més costós i lent que una llicència municipal.

El Pla Especial hauria de promoure el manteniment i millora de l’estat de les masies, oferint recursos i solucions als propietaris, doncs al cap i a la fi són ells els principals afectats per l’estat de les seves cases, i no es pot oblidar que, l’interès per conservar els elements arquitectònics històrics i el paisatge, no pot anar mai per davant del dret a l’habitatge digne de les persones.

Resulta del tot incomprensible que s’estiguin elaborant planejaments urbanístics que pretenen l’edificació de nous elements que ningú necessita realment (aparcament de cotxes, zones de pícnic, àrees de serveis i oficines d’informació de cara al turisme, etc.), i en canvi, els veïns i propietaris tinguin molt restringits els dret de reparació, millora o del seu habitatge per e a determinades necessitats.

L’art. 70.3 de la Normativa del Pla Especial

“entén com a volum existent l’edificat amb anterioritat a juliol de 1977, en allò que fa referència a l’àmbit del Pla especial del Parc Natural corresponent a la província de Barcelona, amb anterioritat a gener de 1978 per al sector corresponent a la de Girona. i anterioritat a la data d’aprovació inicial del present Pla especial per a la resta.”

Les limitacions a les ampliacions de les edificacions dins de l’àmbit del Parc s’estableixen sobre aquelles zones classificades com a no urbanitzables segons s’extrau del Text Normatiu del Pla Especial del Montseny 1978 vigent avui en dia:

Todos los terrenos comprendidos en el ámbito del parque y del preparque conservan la clasificación actualmente vigente que, en ausencia de planeamiento, ha de ser entendida como no urbanizable, y, por lo tanto, para ninguno de ellos podrá redactarse programa de actuación urbanística, plan parcial o estudio de detalle, en tanto no se proceda a la ordenación de los términos municipales afectados a través de plan general, normas subsidiarias o proyecto de delimitación de suelo urbano.

El planejament vigent de Riells i Viabrea corresponent al PGO aprovat definitivament el juny de 1976, és anterior a l’aprovació l’any 1978 del Pla Especial del Parc Natural del Montseny, del Pla Especial d’Espais d’Interès Natural el 1992 i a l’aprovació inicial del Pla Especial de protecció del medi físic i del paisatge del Parc Natural del Montseny.

Per tant les ampliacions fetes en les edificacions de tot el terme municipal de Riells i Viabrea s’han realitzat sobre sòl urbanitzable o urbà, d’acord amb el planejament urbanístic vigent.

Establir com a volum existent aquell edificat en el gener de 1978 a Riells del Montseny no és procedent, i per tant el volum existent que s’hauria de prendre com a referència a Riells i Viabrea dins de l’àmbit del Pla Especial l’existent en el moment d’aprovar-se el nou POUM de Riells i Viabrea.

En l’art. 101.5 es prohibeix l’autorització de qualsevol altre ús relacionat amb el turisme, restauració o lleure infantil en finques amb establiments de turisme rural.

En finques on existeixin varies edificacions, l’establiment d’aquesta norma priva de realitzar altres activitats turístiques a la resta de les edificacions existents a la mateixa finca. Aquesta norma restringeix la viabilitat econòmica les finques que vulguin disposar d’un ventall ampli d’oferta turística diferenciada, tot especialitzant cada edificació per un tipus de turisme determinat.

Per això exposat,

Al Director General d'Urbanisme del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, SOL·LICITO:

Que es tinguin per formulades les anteriors al·legacions respecte al Pla especial de protecció del medi físic i del paisatge del Parc del Montseny, aprovat inicialment en data 17 de maig de 2007.

I, en els seus mèrits, acordi:

I. Que el Pla Especial detalli el més exhaustivament possible amb la participació dels residents tots aquells usos que podrien necessitar una ampliació per a la seva viabilitat econòmica i d’assoliment d’estàndard de vida dignes.

II. Que s’especifiqui per a cadascun d’aquest usos la unitat mínima de superfície per garantir la seva viabilitat econòmica i de dignitat de condicions de vida.

III. Que no hi hagi discriminació a l’hora d’autoritzar les ampliacions entre les edificacions destinades a l’ús d’habitatge no lligat a l’activitat agrària i les edificacions destinades a la resta d’usos autoritzats.

IV. Que les restriccions i costos afegits per la Normativa del Pla a la realització de millores, reformes o ampliacions reflectides en la normativa urbanística en sòl no urbanitzable de la llei 1/2005, en especial en tot allò que disposen els seus articles 47, 48, 50 i 51, siguin compensades als titulars o promotors quan aquests promoguin actuacions de reforma, millora o ampliacions en les edificacions incloses dins de l’Inventari del Patrimoni construït del Pla Especial.

V. Que es modifiqui l’art. 69.2. de la Normativa, permetent en les obres de reparació i/o millora la intervenció en els fonaments i en els elements estructurals de l’edifici, sempre que no alterin la configuració arquitectònica o volumètrica de l’edifici.

VI. Que pels edificis dins de l’àmbit del Pla Especial dins del municipi de Riells i Viabrea s’entengui com a volum existent de les edificacions l’edificat en el moment que s’aprovi el nou POUM de Riells i Viabrea.

VII. Que s’inclogui una clàusula d’excepció per a les finques amb establiments de turisme rural que en disposin de vàries edificacions dins de la mateixa finca, permetent que les finques amb més d’una edificació pugui fer compatible l’establiment de turisme rural amb allotjament turístic, instal·lacions per activitats amb infants i establiments de restauració en edificacions diferents.

Alegacions al el Pla especial de protecció del medi físic i del paisatge del Parc del Montseny (5)

DEL DRET DE TEMPTEIG I RETRACTE

Que l’art. 12 de la Normativa de Pla especial de protecció del medi físic i del paisatge del Parc del Montseny preveu que

“dins del seu àmbit d’actuació l’Administració actuant podrà delimitar àrees de tempteig i retracte en les transmissions oneroses inter-vivos.”

Que segons disposa la llei 1/2005 en el seu article 23:

“La condició d'administració actuant correspon:

a) Als ajuntaments, en l'exercici de llurs competències urbanístiques en matèria de planejament i de gestió.

b) A l'Institut Català del Sòl, si ho determina el planejament urbanístic, si es determina en virtut de l'article 136.3 i en els casos en què l'Administració de la Generalitat se subrogui en les competències urbanístiques municipals, d'acord amb el que estableix l'article 152.2.

c) Als consorcis urbanístics, a les mancomunitats en matèria urbanística, a les entitats públiques empresarials locals i a les societats de capital íntegrament públic de caràcter local, si ho determina un acord exprés de l'ajuntament, que s'ha de sotmetre a la publicitat requerida per a l'executivitat de l'instrument urbanístic de planejament o de gestió de què es tracti.

Per tant, l’òrgan gestor del Parc Natural del Montseny, al no trobar-se inclòs en cap de les figures anteriorment descrites, no té competència per delimitar àrees de tempteig i retracte en les transmissions oneroses inter-vivos.

En qualsevol cas, tal com estableix l’article 164.1 de la llei 1/2005, aquestes àrees només es poden delimitar en les zones d'influència d'actuacions urbanístiques d'iniciativa pública als efectes d'evitar l'especulació i afavorir els reallotjaments.

Per això exposat,

Al Director General d'Urbanisme del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, SOL·LICITO:

Que es tinguin per formulades les anteriors al·legacions respecte al Pla especial de protecció del medi físic i del paisatge del Parc del Montseny, aprovat inicialment en data 17 de maig de 2007.

I, en els seus mèrits, es declari expressament que només l’Ajuntament de Riells i Viabrea té potestat per delimitar les àrees afectades al dret de tempteig i retracte al municipi de Riells i Viabrea, així com per exercitar-lo, i que, en tot cas complirá amb la normativa a l’efecte establerta per la llei 1/2005 en el seu Capítol IV així com amb els objectius de caire estrictament social i protectors d’aquesta institució.

ALTRESSÍ DIC:

Que l’Ajuntament de Riells i Viabrea es comprometi a no exercir el dret de tempteig i retracte per a les transmissions oneroses entre membres d’una mateixa família.