- DE
- DE
- DE
- XARXA CAMINS
- DEL DRET DE TEMPTEIG I RETRACTE
- DE LES MASIES DE RIELLS DEL MONTSENY I DE
- DE L’ESCASSA PROTECCIÓ DELS RECURSOS HÍDRICS DE DINS DEL PARC DEL MONTSENY
martes, 19 de junio de 2007
Llistat d'alegacions
Alegacions al Pla Especial de protecció del medio fisic i del paisatge del Parc del Montseny:
Alegacions al el Pla especial de protecció del medi físic i del paisatge del Parc del Montseny (7)
DE L’ESCASSA PROTECCIÓ DELS RECURSOS HÍDRICS DE DINS DEL PARC DEL MONTSENY
L’objectiu principal del Pla es basa amb la protecció del medi físic i del paisatge tal i com defineix l’objectiu de caràcter general de
“l’establiment de totes aquelles determinacions i directrius necessàries per a garantir la protecció, consolidació, foment i millora dels valors naturals, paisatgístics i culturals del Parc del Montseny que conforma l’àmbit territorial d’aquest Pla, compatible amb l’aprofitament sostenible dels recursos i l’ús social d’aquest espai, d’acord amb el que determina l’article 3 del Decret Legislatiu 1/2005”.
En aquest objectiu és fa esment explícit sobre l’aprofitament sostenible dels recursos. S’entén que són tots aquells recursos que fan possible el medi físic i paisatge actuals. En aquest sentit l’equilibri ecològic dels paisatges actuals del Montseny es troben amenaçats pel canvi ambiental global - Boada M. (2001) Manifestacions del canvi ambiental global al Montseny - i especialment per les activitats antròpiques que s’hi desenvolupen, entre elles l’ús i aprofitament del recurs de l’aigua.
La importància de l’aigua a la muntanya del Montseny és reconeguda per molts estudis al llarg del temps i per la mateixa Normativa del Pla Especial en l’art. 43.1:
La xarxa hidrogràfica constitueix una retícula cabdal en l’estructura i dinàmica del conjunt del territori, en tant que canalitza gran part dels fluxos materials i biològic, regula i canalitza el cicle hidrològic. A la vegada conté elements d’una gran diversitat .
En molts casos es determina com un factor clau a l’hora de poder mantenir els paisatges. El regim de pluges a Montseny és important i genera aigua abundant tant el subsòl com a la superfície. De fet, el contingut d’aigua difusa per la superfície de la muntanya manté la diversitat d’ambients que van des de vegetació més atlàntica fins la de caràcter més mediterrani. Aquest fet es reflecteix de forma molt clara entre
Però, sens dubte, aquests paisatges mesclats de vegetació atlàntica i submediterrània són tallafocs naturals. Els manteniment d’aquests paisatges es converteix en una prioritat màxima per evitar incendis de grans dimensions. Cal evitar que la vegetació de mitja muntanya del Montseny esdevingui en una zona continua de combustible sec amb alt risc combustió i que deixi de ser una zona que protegeix els ambients d’alta muntanya.
Per evitar la pèrdua d’aquests paisatges és imprescindible protegir les aigües superficials i subterrànies del massís, evitant nous usos i explotacions abusives. En aquest sentit en la memòria del Parc fa esment en considerar planificar algunes mesures per mantenir el sistema hidrològic:
Pàg 45: En la consideració d’aquests aspectes concrets, cal fer una reflexió sobre els punts següents:
- Avaluar la importància real del manteniment dels cabals ecològics de la xarxa d’aigües superficials del Parc, per tal de considerar si la mateixa justifica un règim protector que vagi més enllà de la legislació vigent en matèria d’aigües.
- Considerar la importància d’aquests sistemes hidrològics dins dels sistemes naturals
dels Parcs i com a elements de connexió amb els espais naturals de la perifèria per tal
de considerar si justifica un règim protector que prevalgui de forma absoluta sobre altres qüestions concurrents. Com es justificarà més endavant en aquesta mateixa memòria, la xarxa de torrents i rieres del Montseny conté un nombre elevat d’espècies i hàbitats d’interès, que mereixen un planificació i gestió específica per a la seva preservació”
La protecció dels recursos hídrics, dels cursos d’aigua i de les riberes que es formula en l’art. 50 de
No s’admeten les actuacions que puguin produir una alteració significativa de la qualitat i la quantitat dels recursos hídrics del Parc del Montseny. En qualsevol cas, l’aprofitament dels recursos hídrics s’ha de comptabilitzar amb la capacitat de recuperació del sistema hidrològic, amb el manteniment dels sistemes naturals associats als cursos d’aigua i amb la preservació dels seus paisatges. (art. 50.3 )
En aquest sentit les mesures haurien de ser més clares i concretes ja que la situació actual de
I per últim no cal oblidar
Per allò exposat,
Al Director General d'Urbanisme del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de
Que es tinguin per formulades les anteriors al·legacions respecte al Pla especial de protecció del medi físic i del paisatge del Parc del Montseny, aprovat inicialment en data 17 de maig de 2007.
I, en els seus mèrits, acordi:
I. Què en l’article 22 de
II. Què l’article 43 sobre xarxa hidrogràfica inclogui un nou apartat, 43.5, on el Pla pren com a mesura de protecció la prohibició expressa de captació d’aigües, tant superficials con del subsòl, per l’abastament d’aigua dels usos generats en el sòl urbà o urbanitzable dins del Parc.
III. Que s’ampliï la redacció de l’art. 50.3 en el sentit de no permetre augmentar les captacions actuals d’aigua superficial, surgències o d’aquífers en tot l’àmbit del parc i evitar-ne de noves captacions per a ser utilitzades en zones urbanes o urbanitzables.
Alegacions al el Pla especial de protecció del medi físic i del paisatge del Parc del Montseny (6)
DE LES MASIES DE RIELLS DEL MONTSENY I DE
Que en virtut del que enuncia l’art. 70.6 de
En molts casos l’ampliació del 20% o un 10 % és insuficient per cobrir determinades demandes d’espai, com la convivència de diferents generacions en una mateix edifici, per les característiques intrínseques de les pròpies masies (dimensions petites i/o poc funcionals pels usos actuals i amb elements constructius de gran valor arquitectònic a rpeservar).
Aquesta regulació força a dedicar o reconvertir espais que van en contra dels usos propis de les edificacions destinades a habitatge, com les transformacions d’habitacions en garatges o magatzems.
Actualment una vida digna en el Montseny necessita disposar d’un element crucial per a la mobilitat com són els mitjans de transport d’ús particular (donat que no existeixen, ni es contempla la possibilitat d’instal·lar, serveis públics en aquest sentit). Les possibles reformes, millores o ampliacions en els edificis per poder mantenir adequadament els cotxes sota cobert tampoc les contempla
Per altra banda, en relació amb aquesta voluntat d’unificar criteris d’edificació, el Pla Especial s’oblida que al Montseny hi ha edificacions i masies de diversa tipologia, i cadascuna d’elles és única i irrepetible. Posar normes comunes per a la seva rehabilitació, com la impossibilitat de variar el pendent de les teulades, no intervenir sobre els fonaments, impossibilitat d’actuar sobre elements de les façanes, mantenir volumetríes il·lògiques i poc funcionals, etc. poden ser normes que vagin en contra del benestar dels seus ocupants o impediments per desenvolupar determinades activitats.
L’art. 69.1 de
“com aquelles destinades a tornar a posar en bon estat allò que ha sofert un dany”.
En general les edificacions de certa antiguitat, com la majoria de masies o cases rurals del sector, requereixen reparacions en que la causa és una patologia d’origen estructural (sostres amb pandeig excessiu i vibracions causades per bigues de fusta de secció insuficient o per atacs de tèrmits, façanes amb esquerdes o desploms per fallada del subsòl, insuficient fonamentació o materials lligants deteriorats) i que la seva reparació no comporta l’alteració de la configuració i volumetria de l’edificació
L’art. 69.2. de
“les obres de reparació i/o millora no hauran de comportar cap mena d’intervenció en els fonaments ni en els elements estructurals de l’edifici i , en general , no suposar cap alteració significativa de la seva configuració arquitectònica o volumètrica”
condemna els edificis a no poder millorar la seva situació quan un d’aquests elements estructurals està afectat greument. Per aquesta via
El Pla Especial hauria de promoure el manteniment i millora de l’estat de les masies, oferint recursos i solucions als propietaris, doncs al cap i a la fi són ells els principals afectats per l’estat de les seves cases, i no es pot oblidar que, l’interès per conservar els elements arquitectònics històrics i el paisatge, no pot anar mai per davant del dret a l’habitatge digne de les persones.
Resulta del tot incomprensible que s’estiguin elaborant planejaments urbanístics que pretenen l’edificació de nous elements que ningú necessita realment (aparcament de cotxes, zones de pícnic, àrees de serveis i oficines d’informació de cara al turisme, etc.), i en canvi, els veïns i propietaris tinguin molt restringits els dret de reparació, millora o del seu habitatge per e a determinades necessitats.
L’art. 70.3 de
“entén com a volum existent l’edificat amb anterioritat a juliol de 1977, en allò que fa referència a l’àmbit del Pla especial del Parc Natural corresponent a la província de Barcelona, amb anterioritat a gener de 1978 per al sector corresponent a la de Girona. i anterioritat a la data d’aprovació inicial del present Pla especial per a la resta.”
Les limitacions a les ampliacions de les edificacions dins de l’àmbit del Parc s’estableixen sobre aquelles zones classificades com a no urbanitzables segons s’extrau del Text Normatiu del Pla Especial del Montseny 1978 vigent avui en dia:
Todos los terrenos comprendidos en el ámbito del parque y del preparque conservan la clasificación actualmente vigente que, en ausencia de planeamiento, ha de ser entendida como no urbanizable, y, por lo tanto, para ninguno de ellos podrá redactarse programa de actuación urbanística, plan parcial o estudio de detalle, en tanto no se proceda a la ordenación de los términos municipales afectados a través de plan general, normas subsidiarias o proyecto de delimitación de suelo urbano.
El planejament vigent de Riells i Viabrea corresponent al PGO aprovat definitivament el juny de 1976, és anterior a l’aprovació l’any 1978 del Pla Especial del Parc Natural del Montseny, del Pla Especial d’Espais d’Interès Natural el 1992 i a l’aprovació inicial del Pla Especial de protecció del medi físic i del paisatge del Parc Natural del Montseny.
Per tant les ampliacions fetes en les edificacions de tot el terme municipal de Riells i Viabrea s’han realitzat sobre sòl urbanitzable o urbà, d’acord amb el planejament urbanístic vigent.
Establir com a volum existent aquell edificat en el gener de
En l’art. 101.5 es prohibeix l’autorització de qualsevol altre ús relacionat amb el turisme, restauració o lleure infantil en finques amb establiments de turisme rural.
En finques on existeixin varies edificacions, l’establiment d’aquesta norma priva de realitzar altres activitats turístiques a la resta de les edificacions existents a la mateixa finca. Aquesta norma restringeix la viabilitat econòmica les finques que vulguin disposar d’un ventall ampli d’oferta turística diferenciada, tot especialitzant cada edificació per un tipus de turisme determinat.
Per això exposat,
Al Director General d'Urbanisme del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de
Que es tinguin per formulades les anteriors al·legacions respecte al Pla especial de protecció del medi físic i del paisatge del Parc del Montseny, aprovat inicialment en data 17 de maig de 2007.
I, en els seus mèrits, acordi:
I. Que el Pla Especial detalli el més exhaustivament possible amb la participació dels residents tots aquells usos que podrien necessitar una ampliació per a la seva viabilitat econòmica i d’assoliment d’estàndard de vida dignes.
II. Que s’especifiqui per a cadascun d’aquest usos la unitat mínima de superfície per garantir la seva viabilitat econòmica i de dignitat de condicions de vida.
III. Que no hi hagi discriminació a l’hora d’autoritzar les ampliacions entre les edificacions destinades a l’ús d’habitatge no lligat a l’activitat agrària i les edificacions destinades a la resta d’usos autoritzats.
IV. Que les restriccions i costos afegits per
V. Que es modifiqui l’art. 69.2. de
VI. Que pels edificis dins de l’àmbit del Pla Especial dins del municipi de Riells i Viabrea s’entengui com a volum existent de les edificacions l’edificat en el moment que s’aprovi el nou POUM de Riells i Viabrea.
VII. Que s’inclogui una clàusula d’excepció per a les finques amb establiments de turisme rural que en disposin de vàries edificacions dins de la mateixa finca, permetent que les finques amb més d’una edificació pugui fer compatible l’establiment de turisme rural amb allotjament turístic, instal·lacions per activitats amb infants i establiments de restauració en edificacions diferents.
Alegacions al el Pla especial de protecció del medi físic i del paisatge del Parc del Montseny (5)
DEL DRET DE TEMPTEIG I RETRACTE
Que l’art. 12 de
“dins del seu àmbit d’actuació l’Administració actuant podrà delimitar àrees de tempteig i retracte en les transmissions oneroses inter-vivos.”
Que segons disposa la llei 1/2005 en el seu article 23:
“La condició d'administració actuant correspon:
a) Als ajuntaments, en l'exercici de llurs competències urbanístiques en matèria de planejament i de gestió.
b) A l'Institut Català del Sòl, si ho determina el planejament urbanístic, si es determina en virtut de l'article 136.3 i en els casos en què l'Administració de
c) Als consorcis urbanístics, a les mancomunitats en matèria urbanística, a les entitats públiques empresarials locals i a les societats de capital íntegrament públic de caràcter local, si ho determina un acord exprés de l'ajuntament, que s'ha de sotmetre a la publicitat requerida per a l'executivitat de l'instrument urbanístic de planejament o de gestió de què es tracti.
Per tant, l’òrgan gestor del Parc Natural del Montseny, al no trobar-se inclòs en cap de les figures anteriorment descrites, no té competència per delimitar àrees de tempteig i retracte en les transmissions oneroses inter-vivos.
En qualsevol cas, tal com estableix l’article 164.1 de la llei 1/2005, aquestes àrees només es poden delimitar en les zones d'influència d'actuacions urbanístiques d'iniciativa pública als efectes d'evitar l'especulació i afavorir els reallotjaments.
Per això exposat,
Al Director General d'Urbanisme del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de
Que es tinguin per formulades les anteriors al·legacions respecte al Pla especial de protecció del medi físic i del paisatge del Parc del Montseny, aprovat inicialment en data 17 de maig de 2007.
I, en els seus mèrits, es declari expressament que només l’Ajuntament de Riells i Viabrea té potestat per delimitar les àrees afectades al dret de tempteig i retracte al municipi de Riells i Viabrea, així com per exercitar-lo, i que, en tot cas complirá amb la normativa a l’efecte establerta per la llei 1/2005 en el seu Capítol IV així com amb els objectius de caire estrictament social i protectors d’aquesta institució.
ALTRESSÍ DIC:
Que l’Ajuntament de Riells i Viabrea es comprometi a no exercir el dret de tempteig i retracte per a les transmissions oneroses entre membres d’una mateixa família.
Alegacions al el Pla especial de protecció del medi físic i del paisatge del Parc del Montseny (4)
AL·LEGACIONS XARXA CAMINS
Atès que l’objectiu del Pla Especial es la preservació de l’entorn un excés de freqüentació en l’àmbit de Parc és quelcom a evitar.
En aquest sentit
Actualment l’establiment de mesures de restricció de l’accés motoritzat al medi natural carrega sobre els propietaris les despeses i treballs de col·locació de la senyalització indicativa. Per tant, els usuaris del Parc que vulguin endinsar-se en la xarxa de camins estratègics secundària només han de trobar-se la senyalització malmesa per legitimar la seva entrada en zones restringides, establint-se fàcilment conflictes entre visitants per una banda i propietaris i/o residents en l’àmbit del Parc.
A més a més aquesta conflictivitat es pot veure incrementada en els vials secundaris estratègic si l’article 131.2 de
- facilita una freqüentació més alta i més intensiva dels espais
- redueix la superfície permeable a les aigües, que facilita la percolació i la infiltració en el subsòl
- augmenta la velocitat d’escolament superficial de l’aigua, i que en arribar aquesta a zones no pavimentades incrementa els seus efectes erosius.
Atenent a l’objectiu de preservació del Parc, la xarxa rodada secundària (els camins públics i secundaris de titularitat pública i privada) haurien de tancar-se automàticament als visitants quan concorreguessin factors de perill per les persones o l’entorn com ara:
- Quan
- Quan les condicions meteorològiques ho recomanin (episodis de ventades, nevades...)
- Durant els períodes d’alta freqüentació (recol·lecció de bolets o castanyes)
- Durant els dies que es realitzin activitats cinegètiques autoritzades
Aquesta pràctica es realitza en els darrers anys pels serveis de guarderia del Parc durant la temporada de més alt risc d’incendi i mitjançant retolació específica a les entrades de la xarxa de camins públics (de Riells a Gualba, i de Riells a Sta. Fe), amb uns resultats molt bons.
Per allò exposat,
Al Director General d'Urbanisme del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de
Que es tinguin per formulades les anteriors al·legacions respecte al Pla especial de protecció del medi físic i del paisatge del Parc del Montseny, aprobat inicialment en data 17 de maig de 2007.
I, en els seus mèrits, acordi:
I. Que s’estableixin uns mecanismes automàtics per a tancar els camins de la xarxa secundària bàsica als visitants del parc i que s’estableixi un calendari de períodes subjectes a alta freqüentació on l’accés motoritzat a aquests camins estigui restringit pels visitants.
II. Que no es pavimentin els camins de la xarxa secundària, i que la seva conservació es basi en actuacions de manteniment i d’actuacions de millores de traçat i millors pràctiques en els acabats.
III. Que es mantingui el control presencial de guarderia del parc durant els períodes de risc i de màxima afluència per fer complir les restriccions a la vialitat per la xarxa pública de camins.
IV. Que s’estableixi un catàleg consensuat de camins de la xarxa secundària amb els propietaris i veïns que permeti l’accés als visitants, de tal manera que la resta de camins restin automàticament privats al pas dels visitants.
V. Que la senyalització d’aquests camins aptes per a la circulació sigui a càrrec de l’òrgan gestor del Parc.
Alegacions al el Pla especial de protecció del medi físic i del paisatge del Parc del Montseny (3)
DE
Que en l’art. 29.5 de
“La instal·lació, execució i manteniment de les dotacions, serveis propis i mobiliari del Parc situats dins les àrees de gestió urbana corresponen a l’òrgan gestor del Parc”
Les dotacions del Parc situades dins d’àrees de gestió urbana són:
• Centre d’informació del poble del Montseny, nucli urbà del Montseny,
• Centre d’informació de
• Centre d’informació de
• Exposicions permanents del Casal de Cultura del poble de Montseny, nucli urbà del
Montseny.”
Que en la pl. 87 de
Que no ens consta que aquest edifici sigui propietat del Parc o s’hagi arribat a un acord pel seu ús entre els propietaris i el Parc.
Que aquest edifici ha estat la residència de Mossèn Pere Ribot (1908-1997) des que va arribar a Riells del Montseny l’any 1941. El poble de Riells i totes les persones que s’hi senten vinculades veuen en
Que existeixen altres edificis propers a
Per això exposat,
Al Director General d'Urbanisme del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de
Que es tinguin per formulades les anteriors al·legacions respecte al Pla especial de protecció del medi físic i del paisatge del Parc del Montseny, aprobat inicialment en data 17 de maig de 2007.
I, en els seus mèrits, acordi que es preservi
Alegacions al el Pla especial de protecció del medi físic i del paisatge del Parc del Montseny (2)
DE
Que en
Aquesta zona allotja segons els estudis previs del Pla:
“prats de dall de terra baixa higròfils i mesòfils: Arrhenatheretum elatioris), pastures de cau de gos (Cynosuro cristati – Trifolietum repentis) i jonqueres de jonc acutiflor (Juncetum acutiflori). És una de les àrees pradenques més diverses del Montseny ja que es tracta d’una de les típiques zones pratícola del massís” ( Lluís Vilar Sais (2004) Interpretació del Medi Físic i Natural del Parc Natural del Montseny. Flora i vegetació ).
Aquests prats naturals conformen unes unitats de paisatge i uns ambients característics de gran biodiversitat. A més conformen zones de tallafoc natural de fàcil manteniment per la seva condició agrícola.
Per aquesta zona discorre el curs d’aigua permanent del Sot Llobater, on s’hi poden trobar ambients ombrívols i biòtops característics i necessaris pel desenvolupament de la biocenosis característica de zones riberenques. Aquests cursos d’aigua amb els seus ambients funcionen com a tallafocs naturals i la seva degradació significa l’afavoriment de les condicions pel foc i a la renúncia a un element de protecció natural contra l’expansió dels incendis.
Que aquesta zona està inclosa dins del Pla d’Espais d’Interès Natural segons Decret 328/1992 de 14 de desembre, amb les implicacions protectores que aquest fet significa.
Que
“Conservar i millorar la diversitat biològica i els processos ecològics, des de l’aproximació de la gestió activa i integral del conjunt dels seus recursos i d’acord amb les obligacions que deriven de la inclusió del Parc del Montseny a
“amb la clara voluntat de respectar les determinacions relatives a la qualificació urbanística que els atorga el planejament urbanístic del municipi al que pertanyen. Per aquesta Zona el Pla estableix determinacions de caràcter paisatgístic, d’obligatori compliment, amb una doble finalitat: millorar la seguretat de les àrees edificades enfront els incendis forestals i reduir el seu impacte afavorint una major integració dels nuclis urbans en el Parc del Montseny.” (pl. 101)
La renúncia explícita a la intervenció sobre la qualificació urbanística en el nucli de Riells del Montseny significa paradoxalment l’afectació dels ambients propis de ribera. La utilització exclusivament de normes paisatgístiques limita l’acció protectora sobre aquests ambients d’alt valor ecològic i sobre la seguretat davant la lluita contra els incendis.
No obstant,
“ (...) hi ha una part de la urbanització Refugis del Montseny –tanmateix la major part d’aquesta urbanització està situada al municipi a Sant Pere de Vilamajor—, la qual sembla que no ha tingut cap desenvolupament edificatori dins del seu perímetre. Aquesta urbanització queda recollida en el present Pla especial com a Zona subjecta a ordenació preexistent, amb la finalitat de respectar el règim i la qualificació específica que els hi atorga el planejament que l’empara.
L’òrgan gestor del Parc instarà l’Ajuntament de Sant Esteve de Palautordera perquè, en coherència amb la iniciativa del municipi de Sant Pere de Vilamajor, desclassifiqui aquesta peça de sòl urbanitzable.
Si prosperés aquesta proposta, un cop aprovada definitivament la corresponent modificació del planejament general del municipi, el sòl no urbanitzable que en resultés passaria automàticament a ser Zona d’interès natural (clau ZIN) en concordança amb l’ordenació del present Pla especial.” (Memoria del Pla, pl 57).
Per tant, l’òrgan gestor del Parc enuncia obertament que està a favor de col·laborar “tècnica i econòmicament amb els ajuntaments implicats –Sant Pere de Vilamajor i Sant Esteve de Palautordera— en la resolució d’aquesta situació urbanística” (Memòria del Pla, pl. 86) referint-se a la restauració de processos d’urbanització amb un baix grau de consolidació i la desclassificació del sol urbanitzable de la urbanització de Refugis del Montseny (Memòria del Pla, pl. 58).
El planejament vigent de Riells i Viabrea corresponent al PGO aprovat definitivament el juny de 1976, és anterior a l’aprovació l’any 1978 del Pla Especial del Parc Natural del Montseny, del Pla Especial d’Espais d’Interès Natural el 1992 i a l’aprovació inicial del Pla Especial de protecció del medi físic i del paisatge del Parc Natural del Montseny. En els més de 30 anys de vigència del PGO de Riells no s’ha desenvolupat el planejament derivat corresponent al sector de Sòl Urbanitzable situat a l’entorn del nucli de Riells del Montseny.
L’ordenació prevista per a aquest sector és de Ciutat jardí semi-intensiva, correspon a un model urbanístic acceptable l’any 1976, però avui qüestionable per la seva escassa sostenibilitat al comportar una ocupació de sòl extensiva, amb una baixa densitat, despeses de manteniment, gestió i conservació elevades i desproporcionades respecte altres tipus d’ordenació més compactes.
El terme municipal de Riells i Viabrea disposa, fora de l’àmbit del Pla Especial de protecció del medi físic i del paisatge del Parc Natural del Montseny, de terrenys amb millors condicions (connexions, serveis, accessibilitat) per acollir el necessari creixement i desenvolupament urbanístic del municipi.
Per aquests motius, i tenint en compte que la qualificació urbanistica del nucli de Riells del Montseny es troba en una situació similar als terrenys de la urbanització de Refugis del Montseny -no ha tingut cap desenvolupament edificatori dins del seu perímetre i queda recollida en el present Pla especial com a Zona subjecta a ordenació preexistent-, així com l’objectiu principal del Pla Especial de protegir l’entorn natural, d’acord amb el Principi de congruència que ha de regir l’actuació administrativa en totes les seves actuacions i per evitar la incursió en arbitrarietat administrativa, el Pla Especial hauria d’actuar en la mateixa línea, recolzant com a iniciativa desitjable per al nou POUM de Riells i Viabrea, la desclassificació com a sòl urbanitzable el nucli de Riells del Montseny, i la seva adscripció a sòl no urbanitzable protegit, de manera que el sòl no urbanitzable que en resulti passi automàticament a ser Zona d’Interès Natural (clau ZIN), en concordança amb l’ordenació del Pla Especial.
Per allò exposat,
Al Director General d'Urbanisme del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de
Que es tinguin per formulades les anteriors al·legacions respecte al Pla especial de protecció del medi físic i del paisatge del Parc del Montseny, aprovat inicialment en data 17 de maig de 2007.
I, en els seus mèrits, que s’inicií un treball conjunt entre les administracions públiques implicades (Ajuntament, Consell Comarcal, Diputacions i Generalitat) habilitant tots els instruments tècnics i econòmics necessaris per desclassificar la zona subjecta a ordenació preexistent i la seva adscripció a sòl no urbanitzable protegit, de manera que passi automàticament a ser Zona d’Interès Natural (clau ZIN), en concordança amb l’ordenació del Pla Especial.
ALTRESÍ DIC:
Que l’ordenació urbanística que se’n derivi, s’esdevingui de la col·laboració entre les administracions públiques, el propietaris, la societat civil de Riells del Montseny i altres entitats privades (com les dedicades a la custòdia del territori) amb l’objectiu de preservar l’entorn de Riells del Montseny, mantenint els seus valors naturals, ecològics, històrics i paisatgístics.
Alegacions al el Pla especial de protecció del medi físic i del paisatge del Parc del Montseny (1)
DE
En
“(…) està constituït per un petit conjunt de masies, una església d’origen romànic i la rectoria de Sant Martí de Riells la qual té un ús dotacional vinculat al Parc del Montseny. És un indret força visitat i punt de sortida d’itineraris de passejada i d’excursions a Arbúcies i a
Que, la mateixa Memòria reconeix en la pàgina 53 del seu text que
“La porció del terme municipal inclosa dins de la delimitació vigent del Parc Natural del Montseny forma part de la delimitació de l’Espai d’interès natural Massís del Montseny que estableix el Decret 328/1992 de 14 de desembre, pel qual s’aprova el pla d’espais d’interès natural de Catalunya. És en virtut del que li atorga l’esmentat Decret que la seguim mantenint dins del nou àmbit territorial del Parc del Montseny- amb petits ajustos, però, amb la finalitat de recolzar els límits sobre elements de territori fàcilment identificables in situ – a l’espera de la seva reclassificació com a sòl no urbanitzable protegit una vegada prosperi la tramitació del nou pla d’ordenació urbanística (de Riells i Viabrea) “(Memòria del Pla pl. 53)
Atenent a la perspectiva de reclassificació com a sòl no urbanitzable protegit que apunta
Aquesta contradicció encara es fa més palesa si tenim en compte que, tal com disposen els estudis previs del Pla Especial, sobre aquesta zona s’hi troben
“prats de dall de terra baixa higròfils i mesòfils: Arrhenatheretum elatioris), pastures de cau de gos (Cynosuro cristati – Trifolietum repentis) i jonqueres de jonc acutiflor (Juncetum acutiflori). És una de les àrees pradenques més diverses del Montseny ja que es tracta d’una de les típiques zones pratícola del massís” ( Lluís Vilar Sais (2004) Interpretació del Medi Físic i Natural del Parc Natural del Montseny. Flora i vegetació ).
Aquests prats naturals conformen unes unitats de paisatge i uns ambients característics de gran riquesa natural i biodiversitat. A més d’esdevenir zones de tallafoc natural de fàcil manteniment per la seva condició agrícola.”
I es que, segons la informació facilitada pels serveis tècnics de l’Ajuntament de Riells, en reunió de veïns mantinguda en data 13 de juny de 2007, en la tramitació del nou pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) de Riells i Viabrea, els usos més agressius previstos en les ATP, com l’aparcament per a cotxes o els que puguin comportar obra civil - esplanades per a pícnic i edificacions – es pretenen incloure en la zona subjecta a ordenació preexistent que grafia el Pla Especial al nucli de Riells del Montseny. Segons ha informat als veïns l’Ajuntament, serà en els espais cedits gratuïtament, necessaris per al desenvolupament del planejament derivat, els que allotjaran aquests tipus d’usos. A més a més, el mateix projecte de POUM ja ha fet les reserves per aquests tipus d’usos en d’altres zones del seu àmbit territorial.
En aquesta mateixa reunió els serveis tècnics de l’Ajuntament de Riells exposaren que el POUM en tràmit qualificarà aquest sòl com a no urbanitzable, i no preveu usos fora dels propis d’aquestes zones.
Si més no, és difícil que no sembli una decisió arbitrària el fet que, en el municipi de Riells del Montseny, el Pla Especial no inclogui aquests tipus d’usos en zones destinades a sòl urbà o urbanitzable, tal i com precisament succeeix en d’altres municipis, com per exemple el de Sant Pere de Vilamajor i Sant Esteve de Palautordera, on una zona subjecta a ordenació preexistent, allotjarà l’ATP de Refugis del Montseny.
Tenint en compte l’exposat anteriorment, no existeix cap justificació per a que el Pla Especial estableixi ATP en territoris que són propietat privada de determinats veïns del municipi, els quals es veurien en l’obligació de suportar la instal·lació d’aparcaments o altres construccions, amb el conseqüent anar i venir dels visitants del parc, quan el planejament urbanístic que està a punt de ser aprovat, declara sòl no urbanitzable tots aquests territoris i, per tant, els propietaris afectats ni tan sols es veurien compensats per aquest gravamen. Es tracta d’una qüestió protegida a nivell constitucional, doncs tal com disposa l’article 33 CE “Ningú podrà ser privat dels seus béns ni dels seus drets sinó per causa justificada d’utilitat pública o d’interès social, mitjançant la corresponent indemnització i de conformitat amb allò que les lleis disposin”
Es per això que considero que l’ATP de Riells del Montseny s’ha d’instal·lar en zones cedides per promotors o pel propi Ajuntament, ja que no tothom té un interès econòmic en el Parc del Montseny. D’aquesta manera, la gestió i organització del Parc no entraria en col·lisió amb els drets a la intimitat (art. 18 CE) i a la propietat privada (art. 33 CE) dels veïns, evitant-se el malestar de les persones que, precisament per ser habitants del Parc, són els principals agents protectors del mateix i tenen el dret a viure en harmonia amb l’entorn que protegeixen cada dia.
Per això exposat,
Al Director General d'Urbanisme del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de
Que es tinguin per formulades les anteriors al·legacions respecte al Pla especial de protecció del medi físic i del paisatge del Parc del Montseny, aprovat inicialment en data 17de maig de 2007.
I, en els seus mèrits, es procedeixi a una reconsideració en profunditat respecte a la ubicació de l’ATP de Riells del Montseny i que la mateixa s’inclogui dins de l’àmbit de sòl subjecte a ordenació preexistent cedit per l’Ajuntament o per promotors, alliberant-se d’aquests usos totes les zones destinades a ser sòl no urbanitzable protegit.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
