L'aprovació de la Nova Llei del Parc Natural del Montseny, entra en el procés crític i vital en el que tots podem proposar alegacions per aconseguir millorar-la... i en això estem els follets del Montseny
Com la memòria del Pla i la documentació és bastant extensa, els habitants del bosc, anem passet a passet però hem trobat algunes curiositats a les nostres lectures i us les volem fer arribar.
Inventari de camins del Parc Natural del Montseny -> Nosaltres, els follets, experts en tòfones, nous i bolets no som experts en crear recorreguts de camins però solem recórrer als que en saben de la matèria per solucionar problemes relacionats amb vials, itineraris i camins (enginyers, cartògrafs, documentació del lloc, veïns d'edat, etc...). Sembla que ens equivoquem d'experts, hauríem d'haver recorregut a l’Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera de la Universitat Autònoma de Barcelona que són els experts que s'han encarregat d'elaborar l'inventari de camins del Parc Natural del Montseny.
Lògicamente s'han detectat nombrosos errors en l'elaboració d'aquests plànols. Des de la col·locació de camins a llocs on no n'hi ha, fins errors en la ubicació de les masies, noms de les masies, etc... Vaja, un absoluo desastre.
Protecció de les Rieres i del medi ambient Tot i que constantment s'anomena la protecció de les rieres aqüíferes del Montseny i el medi ambient, una de les coses que aquest nou Pla preten portar a terme, és l'apertura al trànsit rodat de la pista forestal que connecta Gualba amb Riells. Pista, que a la actualitat, és d'accés exclusiu per als habitants de la zona i que passa per un lloc d'ampli valor ecològic amb nombroses rieres.
Curiosament, tot i que es repeteix constantment la intenció del parc de protegir els aqüífers i les rieres, als mapes de zones únicament queden protegits certs trams de rieres.... Per casualitats de la vida, a la zona de Riells qualificada com SUP (Sòl Urbanitzable Programat), aquesta protecció de rieres desapareix.
Defensa dels propietaris -> Essent el Parc Natural del Montseny, un parc natural de propietaris... l'oblit dels propietaris és pràcticament absolut en l'elaboració i redacció d'aquest nou pla del parc, no s'específica en cap moment que moltíssims terrenys situats dins de l'àmbit del Parc Natural del Montseny no són propietat de la Diputación de Barcelona (que fan pública la seva intenció de fer-se cada cop amb més territori dins del parc), sinó de propietaris privats.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Les Lleres i el Cirerer Llorer del Sot Llobater amenaçat pel projecte d'urbanització de Riells del Montseny
Les connexions fluvials són connexions lineals que segueixen els cursos del rius,
rieres i torrents. Són espais claus en les connexions biològiques globals, entre altres
raons perquè costa destruir-los del tot, i això és un avantatge pels sistemes naturals.
Sempre caldrà deixar un espai per a l’escolament de l’aigua, més en els nostres climes
on els aiguats i les inundacions són freqüents. El més negatiu és tapar totalment la
llera.
Les lleres obertes sempre són bons corredors per la seva diversitat i heterogeneïtat.
Cal, doncs, evitar les canalitzacions de ciment amb parets altes, ja que a més de
constituir una barrera de pas, sovint constitueixen una trampa per als organismes que
hi entren, ja que no és fàcil sortir-se’n. (pl. 88)
Però l’element més significatiu d’aquests indrets humits és la presència de Prunus
lusitanica, en especial al llarg del sot de Pla de Saba, del sot de la Bassa del Tombo i
del sot Llobater. Les poblacions més importants es troben entre els 750 i 850 metres,
pujant fins els 920 metres en el sot Llobater. És en aquest sot on es localitzen les
poblacions més extenses i al llarg d’un tram més llarg. Per això aquest sot ha estat
inclòs en aquesta reserva integral. Prunus lusitanica és un arbre que es fa en aquestes
fondalades, en les vernedes i avellanoses, i en general en la franja de contacte entre
les comunitats de caducifolis de fondal i l’alzinar. La seva presència en el Montseny és
considerada com una relíquia, i el sot Llobater és l’indret amb més desenvolupament
territorial en el massís. (pl 102)
Panareda, Josep (2006) L’evolució de les grans unitats del paisatge del Montseny: directrius per a la gestió.
Publicar un comentario