El Follet del Montseny

Aprovació inicial del POUM de Riells i Viabrea.

2011-04-16T17:57:00.004+01:00

Detall del Collet Xic de Riells del Montseny

El ple de l'Ajuntament de Riells i Viabrea celebrat el 14 d'abril de 2011 va aprovar provisionalment el POUM de Riells i Viabrea.

Aquesta aprovació és una de les darreres passes per a l'aprovació definitiva del POUM. Segons el procediment establert totes les persones i entitats que van presentar al·legacions rebran pròximament llurs respostes de forma individualitzada. D'aquesta manera tothom podrà conèixer com s'han reflectit les seves al·legacions en el POUM aprovat.

Aquest POUM encara no és definitiu, doncs manca la revisió a la Comissió d'Urbanisme de Girona que té la potestat per introduir algunes modificacions. Després d'aquest tràmit el POUM tornarà a l'Ajuntament per a la seva aprovació definitiva.

Tots els grups municipals amb representació a l'Ajuntament afirmen que el nivell d'acceptació de les al·legacions presentades per l'associació de veïns de Riells del Montseny ha estat molt alta i, per tant, el futur urbanístic de Riells del Montseny s'adequarà en gran mesura a les propostes que l'assoaciació va presentar.

La junta de l'associació de veïns de forma definitiva les respostes a les seves al·legacions un cop les rebem i farà conèixer el seu parer a tots els associats i amics.

Ple per l'aprovació del POUM de Riells i Viabrea. Efectes sobre Riells del Montseny

2011-04-13T13:09:00.007+01:00

Aquest dijous 14 d'abril a les 20:00 es celebrarà un ple extraordinari per l'aprovació provisional del POUM de Riells i Viabrea.

Aquest POUM no ha estat exempt de polèmica, com en la majoria de municipis. Cal tenir en compte que l'aprovació inicial va ser contestada per unes 1000 al·legacions. D'aquestes el document del POUM que es porta per a la seva aprovació provisional ha incorporat totalment o parcialment un 80%, ha qualificat com a dubtes o comentaris un 10% i ha rebutjat un 10% de les al·legacions presentades.

Per tant, el POUM que es presenta per a la seva aprovació provisional ha recollit una bona part de les disconformitats que veïns de Riells i Viabrea havien plantejat.

En la darrera assemblea de l'associació de veïns de Riells del Montseny celebrada el proppassat 26 de maig de 2011 es va informar que el nou POUM recull 7 de les 8 al·legacions que l'associació de veïns varem presentar referents a Riells del Montseny. Les nostres al·legacions han estat subscrites per altres entitats i particulars esdevenint al capdavall en unes 400 al·legacions aproximadament en total.

En resum, això significa que el document del POUM que es porta al ple municipal:

- desclassifica tota la zona urbana prevista a Riells del Montseny, quedant tot el nucli de Riells del Montseny com a zona no urbanitzable, equipaments i zona verda en terreny rústic.
- esborra l'àrea de tractament paisatgístic (ATP) dibuixada pel Parc i totes les funcions que aquesta ATP havia d'hostatjar queden incorporades en les reserves de sòl dels equipaments de Riells del Montseny. Així es preveu un punt d'informació al Molí de Can Joia, una zona de lleure en l'Hort del Rector i un aparcament a la granja de Can Joia.
- queden sense efecte les reserves de sòl per a la construcció d'una depuradora i els tractaments d'aigües de les masies hauran de ser autònoms. No s'autoritzaran noves captacions d'aigües per desenvolupaments urbanístics
- es mantindrà la previsió d'instal·lar un punt d'informació del Parc, però aquest no es finançarà amb les plusvàlues d'operacions urbanístiques.
- s'ordenarà la xarxa viària de tal manera que la seguretat i el gaudi de visitants i residents quedi garantida. Es desclassifiquen itineraris erronis i s'elaborarà un pla de camins amb la participació dels veïns.
- la dotació de serveis bàsics, com l'electrificació, no dependrà de la viabilitat d'operacions urbanístiques a Riells.

Sembla que l'actual equip de govern de Riells i Viabrea ha generat prou aliances com per garantir l'aprovació provisional del POUM, i és per això que el duu al ple municipal.

Com veieu el dijous 14 d'abril és un dia molt important per Riells del Montseny. Aquest POUM garanteix que l'essència del nostre poble no es corromprà amb desenvolupaments urbanístics almenys per un període d'uns 15-20 anys. Creiem que és molt important ser presents en el ple per fer costat al nostre poble. Per això us convidem a assistir al ple i fer visible la nostra voluntat de preservar Riells del Montseny.

No hi falteu !

Fira de les Masies de Riells 2010

2010-05-24T14:47:00.004+01:00

Fira de les Masies de Riells. Si voleu accedir al programa cliqueu sobre la imatge.

al·legacions al POUM DE RIELLS I VIABREA

2010-03-03T17:13:00.009Z

M'he assabentat que l'Associació de Veïns de Riells del Montseny promou unes al·legacions en contra de determinats aspectes al POUM de Riells i Viabrea.

El que volen és això:
- Assegurar que els serveis als visitants d'aquest bell indret del Massís del Montseny es concentrin en la zona urbana.
- Que no es sobredimensioni la zona urbana ni es desnaturatlitzi l'esperit de Riells del Montseny, un poble disseminat on les masies, els camps i els boscos configuren un paisatge de la muntanya mitjana-baixa.
- Que es mantingui el punt d'informació del Parc i s'eviti instal·lar una oferta d'equipaments sobre-dimensionada, que posa en risc l'equilibri del territori.
- Que s'ordeni la xarxa viària de tal manera que la seguretat i el gadui de visitants i residents quedi ganantida.
- Que es prenguin mesures concretes per fixar la població en les masies, tot evitant el rampant despoblament rural i l'abandonament d'un patrimoni construit
- Que es preservin els recursos hídrics de la zona i no es concedeixin més aprofitaments d'aquests fins que no es disposi d'un acurat coneixement d'aquests
- Que no es construeixi una planta de sanejament d'aigües residuals, i se segueixin les recomanacions de l'Agència Catalana de l'Aigua en matèria de sanejament per petites entitats de població disseminades
- Que es posin els mitjans, per part de totes les administracions públiques i els particulars, per dotar de serveis bàsics, com ara l'electricficació de les masies, de Riells del Montseny

He vist que les al·legacions completes les podeu baixar cliclant sobre el següent enllaç:

https://docs.google.com/fileview?id=0B9xQ60Xp1MNWMGZlMTUwNWEtYTVmZS00NTUyLTlkNDAtZDA3MTA2ZWIzMWU0&hl=ca

Si no podeu presentar les al·legacions personalment en el registre de l'Ajuntament de Riells i Viabrea les podeu dur el diumenge 7 de març cap al migdia a l'Abadia de Sant Martí de Riells del Montseny.

Una representació de l'associació estarà allà per recollir-vos-les. També hi haurà còpies per si no les heu pogut imprimir i les podreu complimentar allà mateix. Les al·legacions també es poden enviar per correu postal administratiu dins del període d'exposició pública i al·egació que s'exhaureix el dia 10/03/2010.

El POUM és un document normatiu que condicionarà el futur de Riells del Montseny i de la seva gent. És molt important doncs que, si coincidiu amb el contingut de les al·legacions, feu els possibles per a recollir el màxim de suport a aquestes, i demostrar que Riells del Montseny és viu i vol prendre les regnes del seu futur.

El follet del Montseny

Trescada

2008-07-21T13:15:00.004+01:00

Hola !

Enguany ens hem decidit a fer una trescada més forta i pujarem de Riells del Montseny a Sta. Fe del Montseny tornarem a baixar. Divuit quilòmetres va marcar el GPS, no està gens malament...

El recorregut és circular, pujarem pel vessant nord del turó de Morou i baixarem per la seva cara est.

Serà una caminada que tot i que és apta per tots els públics s'ha tenir unes mínimes condicions físiques. No cal ser un superman però tampoc és recomanable pels que tinguin una vida sedentària. Vingueu ben calçats i amb ganes de caminar. Hi un tram de la baixada que és bastant empinat, i per tant recomano que aquells que pateixin més del genolls que vinguin amb els bastonets de rigor.

Travessarem paisatges diversos: alzinar, suredes, boscos de ribera, faigs, pinedes,... A més a més hi ha indrets amb vistes molt aèries. Serà un regal pels sentit....

No cal dur res doncs hi haurà 3 avituallaments de menjar (pastissets, fruita i fruita) i aigua en tots els controls (amb càntirs per no haver d'embrutir el bosc amb ampolles de plàstic. A l'arribada us espera una beguda i un bon entrepà de botifarra o formatge (per a qui no li agradi la carn).

Doncs res, que us hi esperem a Riells del Montseny el 27/07/2008.

Salut !!

El follet i les seves impressions sobre la fira de les masies de Riells del Montseny

2008-05-31T11:46:00.001Z

El passat cap de setmana es va celebrar a Riells del Montseny la sisena edició de la fira de les masies de Riells i Viabrea. La Fira età organitzada per L’Ajuntament de Riells i Viabrea, l’entitat Grup de Gent amb Idees i l’associació de veïns de Riells del Montseny.

Al voltant de vint masos del municipi i algun de municipis propers han participat, sigui mostrant les activitats i productes que realitzen o bé col·laborant en tasques organitzaves. La fira mostra al públic les activitats tradicionals que han dut a terme les masies o bé les que es realitzen actualment. Aixi hom podia trobar des de productes de l’horta, ous de pagès, fruita del temps, una exposició d’eines de camp, diverses exposicions de fotografies antigues, decoració realitzada amb soques i branques, eines relacionades amb el mon de cavall,... A més a més la fira es complementava amb la mostra d’artesans i oficis tradicionals, activitats per als més xics com passejades en poni, i un gincana de les masies i una especial dedicació a la recuperació de la gastronomia de muntanya.

En la inauguració de la Fira el president de l’associació de veïns de Riells del Montseny Pere Tardà va posar de manifest la voluntat de la gent de les masies de perdurar, de fer festa i de viure en normalitat d’acord amb els temps actuals i preservant la cultura i els trets de la vida en les masies. Tot això malgrat les dificultats que suposa per a molt dels seus habitants amb serioses restriccions com no disposar de connexió a la xarxa d’electricitat, la dificultat per accedir a les noves tecnologies – els mateixos visitants van poder constatar que no hi havia cobertura per a telèfon mòbil –, el no tenir assegurada l’aigua, i les dificultats burocràtiques per introduir millores d’habitabilitat en els masos i els camins que els donen accés.

Gemma Blasco, presidenta del Grup amb Idees va refermar el compromís de l’entitat que representa amb la Fira, ja que va ser la promotora d’aquesta des dels seus inicis, i va reclamar més reconeixement i respecte a la feina duta a terme per la seva associació. També va apuntar que l’entitat diversificaria la seva activitat amb actes culturals i cursets a Riells i Viabrea.

El representant del Parc Natural del Montseny va manifestar la voluntat d’aques de col·laborar amb les adminstracions locals i els particulars, tot i que de vegades aquesta ajuda no és prou suficient.

L’alcalde de Riells i Viabrea Josep Ma. Bagot va recollir en guant llençat i en el seu discurs d’obertura va refermar el compromís del consistori amb al Fira, va apuntar que s’està treballant per resoldre el problemes que dificulten la vida en les masies tot cercant la col·laboració d’altres administracions. En concret es va referir a millorar l’accés a les noves tecnologies i a l manteniment dels vials. L’alcalde també va glossar la vida en el mas com una representació la vida i el caràcter propi de les nostres terres.

La pluja i el vent del cap de setmana també van voler participar de la fira d’enguany i tot que el dissabte va permetre que la fira es desenvolupés amb certa normalitat el diumenge la majoria dels actes es van suspendre.. El dissabte, entre ruixats i ullades de sol, el públic va poder gaudir d’un àpat tradicional, de passejades amb ponis, de les rondalles de muntanya, de col·laborar amb la feina dels artesans,.. i mentre que uns seguien les evolucions del Chiki chiki a casa seu el grup Getsemaní va oferir un ball d’allò més bucòlic en l’escenari principal fent participar al públic entre botifarres cuites amb carbó d’alzina i a l’escalf del la foguera de Sant Isidre.

El diumenge el recinte firal va haver-se de clausurar pel mal temps. Les carpes dels artesans i les de l’escenari principal van patir danys pel vent i la pluja. Les feixes van omplir-se d’aigua que en alguns indrets va esdevenir fang. El recinte era del tot impracticable i l’organització va decidir traslladar el dinar amb pomes farcides amb carn i la xerrada de Martí Boada a la Nau de Riells i Viabrea, on es va clausurar la fira.

Fira de les masies de Riells del Montseny 2008

2008-05-15T18:12:00.004Z

Enguany tornem a celebrar la fira de les masies de Riells del Montseny.
Si vols més informació visita el bloc de la Fira 2008:

Serà un esdeveniment inoblidable enmig de la que envolta l'Abadia de Riells del Montseny!!!

Llistat d'alegacions

2007-06-19T11:31:00.000Z

Alegacions al Pla Especial de protecció del medio fisic i del paisatge del Parc del Montseny:

Moltes gracies, Vandalys

Alegacions al el Pla especial de protecció del medi físic i del paisatge del Parc del Montseny (7)

2007-06-19T11:28:00.000Z

DE L’ESCASSA PROTECCIÓ DELS RECURSOS HÍDRICS DE DINS DEL PARC DEL MONTSENY

L’objectiu principal del Pla es basa amb la protecció del medi físic i del paisatge tal i com defineix l’objectiu de caràcter general de la Normativa del Pla:

“l’establiment de totes aquelles determinacions i directrius necessàries per a garantir la protecció, consolidació, foment i millora dels valors naturals, paisatgístics i culturals del Parc del Montseny que conforma l’àmbit territorial d’aquest Pla, compatible amb l’aprofitament sostenible dels recursos i l’ús social d’aquest espai, d’acord amb el que determina l’article 3 del Decret Legislatiu 1/2005”.

En aquest objectiu és fa esment explícit sobre l’aprofitament sostenible dels recursos. S’entén que són tots aquells recursos que fan possible el medi físic i paisatge actuals. En aquest sentit l’equilibri ecològic dels paisatges actuals del Montseny es troben amenaçats pel canvi ambiental global - Boada M. (2001) Manifestacions del canvi ambiental global al Montseny - i especialment per les activitats antròpiques que s’hi desenvolupen, entre elles l’ús i aprofitament del recurs de l’aigua.

La importància de l’aigua a la muntanya del Montseny és reconeguda per molts estudis al llarg del temps i per la mateixa Normativa del Pla Especial en l’art. 43.1:

La xarxa hidrogràfica constitueix una retícula cabdal en l’estructura i dinàmica del conjunt del territori, en tant que canalitza gran part dels fluxos materials i biològic, regula i canalitza el cicle hidrològic. A la vegada conté elements d’una gran diversitat .

En molts casos es determina com un factor clau a l’hora de poder mantenir els paisatges. El regim de pluges a Montseny és important i genera aigua abundant tant el subsòl com a la superfície. De fet, el contingut d’aigua difusa per la superfície de la muntanya manté la diversitat d’ambients que van des de vegetació més atlàntica fins la de caràcter més mediterrani. Aquest fet es reflecteix de forma molt clara entre la Riera de Gualba i la Riera de Riells, dos cursos d’aigua continua que ajuden a mantenir la vegetació de caràcter atlàntic fins a cotes mitjanes de la muntanya, com les vernedes atlàntiques tant poc usuals en aquestes cotes. Aquest tipus de vegetació no només enriqueixen els paisatges, sinó que manté poblacions d’animals (insectes, crustacis, mamífers, etc.), espècies vegetals amenaçades que cal preservar i creen ambients únics i irrepetibles.

Però, sens dubte, aquests paisatges mesclats de vegetació atlàntica i submediterrània són tallafocs naturals. Els manteniment d’aquests paisatges es converteix en una prioritat màxima per evitar incendis de grans dimensions. Cal evitar que la vegetació de mitja muntanya del Montseny esdevingui en una zona continua de combustible sec amb alt risc combustió i que deixi de ser una zona que protegeix els ambients d’alta muntanya.

Per evitar la pèrdua d’aquests paisatges és imprescindible protegir les aigües superficials i subterrànies del massís, evitant nous usos i explotacions abusives. En aquest sentit en la memòria del Parc fa esment en considerar planificar algunes mesures per mantenir el sistema hidrològic:

Pàg 45: En la consideració d’aquests aspectes concrets, cal fer una reflexió sobre els punts següents:

- Avaluar la importància real del manteniment dels cabals ecològics de la xarxa d’aigües superficials del Parc, per tal de considerar si la mateixa justifica un règim protector que vagi més enllà de la legislació vigent en matèria d’aigües.

- Considerar la importància d’aquests sistemes hidrològics dins dels sistemes naturals

dels Parcs i com a elements de connexió amb els espais naturals de la perifèria per tal

de considerar si justifica un règim protector que prevalgui de forma absoluta sobre altres qüestions concurrents. Com es justificarà més endavant en aquesta mateixa memòria, la xarxa de torrents i rieres del Montseny conté un nombre elevat d’espècies i hàbitats d’interès, que mereixen un planificació i gestió específica per a la seva preservació”

La protecció dels recursos hídrics, dels cursos d’aigua i de les riberes que es formula en l’art. 50 de la Normativa no asseguren amb prou contundència la durabilitat d’aquest,

No s’admeten les actuacions que puguin produir una alteració significativa de la qualitat i la quantitat dels recursos hídrics del Parc del Montseny. En qualsevol cas, l’aprofitament dels recursos hídrics s’ha de comptabilitzar amb la capacitat de recuperació del sistema hidrològic, amb el manteniment dels sistemes naturals associats als cursos d’aigua i amb la preservació dels seus paisatges. (art. 50.3 )

En aquest sentit les mesures haurien de ser més clares i concretes ja que la situació actual de la Conca de la Tordera com una de les conques més explotades i amb més escassetat d’aigua necessita d’aquestes mesures protectores. L’actual redactat de l’art. 50.3 es permeten les captacions d’aigües per a qualsevol tipus d’ús, sense classificar aquells que poden més agressius per la sostenibilitat d’aquest recurs.

I per últim no cal oblidar la Directiva Marc de l’Aigua obliga la adopció de mesures de protecció dels cabals ecològics dels cursos d’aigua. La normativa del Parc hauria doncs d’incidir més en aquest sentit.

Per allò exposat,

Al Director General d'Urbanisme del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, SOL·LICITO:

Que es tinguin per formulades les anteriors al·legacions respecte al Pla especial de protecció del medi físic i del paisatge del Parc del Montseny, aprovat inicialment en data 17 de maig de 2007.

I, en els seus mèrits, acordi:

I. Què en l’article 22 de la Normativa del Pla sobre el Pla de conservació inclogui en els seus objectius de conservació l’article 55 sobre la protecció del paisatge. Amb aquesta inclusió el Parc podrà planificar mesures de gestió necessàries amb l’objectiu de conservar els paisatges actuals, i en especial els més fràgils, com els de caràcter més atlàntic dins de la muntanya mitjana del municipi de Riells i Viabrea.

II. Què l’article 43 sobre xarxa hidrogràfica inclogui un nou apartat, 43.5, on el Pla pren com a mesura de protecció la prohibició expressa de captació d’aigües, tant superficials con del subsòl, per l’abastament d’aigua dels usos generats en el sòl urbà o urbanitzable dins del Parc.

III. Que s’ampliï la redacció de l’art. 50.3 en el sentit de no permetre augmentar les captacions actuals d’aigua superficial, surgències o d’aquífers en tot l’àmbit del parc i evitar-ne de noves captacions per a ser utilitzades en zones urbanes o urbanitzables.

Alegacions al el Pla especial de protecció del medi físic i del paisatge del Parc del Montseny (6)

2007-06-19T11:27:00.000Z

DE LES MASIES DE RIELLS DEL MONTSENY I DE LA SEVA UTILITAT PER SOBRE DE L’INTERÈS TURÍSTIC.

Que en virtut del que enuncia l’art. 70.6 de la Normativa del Pla s’està produint una flagrant discriminació de l’exercici del dret d’ampliació de les edificacions entre els usos admesos i l’ús d’habitatge no vinculat a explotacions agràries. El 20% d’ampliació (en volum i superfície) només es admissible en els cas d’edificacions d'usos admesos excepte en habitatges familiars, que és del 10% amb un màxim de 50 m².

En molts casos l’ampliació del 20% o un 10 % és insuficient per cobrir determinades demandes d’espai, com la convivència de diferents generacions en una mateix edifici, per les característiques intrínseques de les pròpies masies (dimensions petites i/o poc funcionals pels usos actuals i amb elements constructius de gran valor arquitectònic a rpeservar).

Aquesta regulació força a dedicar o reconvertir espais que van en contra dels usos propis de les edificacions destinades a habitatge, com les transformacions d’habitacions en garatges o magatzems.

Actualment una vida digna en el Montseny necessita disposar d’un element crucial per a la mobilitat com són els mitjans de transport d’ús particular (donat que no existeixen, ni es contempla la possibilitat d’instal·lar, serveis públics en aquest sentit). Les possibles reformes, millores o ampliacions en els edificis per poder mantenir adequadament els cotxes sota cobert tampoc les contempla la Normativa.

Per altra banda, en relació amb aquesta voluntat d’unificar criteris d’edificació, el Pla Especial s’oblida que al Montseny hi ha edificacions i masies de diversa tipologia, i cadascuna d’elles és única i irrepetible. Posar normes comunes per a la seva rehabilitació, com la impossibilitat de variar el pendent de les teulades, no intervenir sobre els fonaments, impossibilitat d’actuar sobre elements de les façanes, mantenir volumetríes il·lògiques i poc funcionals, etc. poden ser normes que vagin en contra del benestar dels seus ocupants o impediments per desenvolupar determinades activitats.

L’art. 69.1 de la Normativa defineix les obres de reparació

“com aquelles destinades a tornar a posar en bon estat allò que ha sofert un dany”.

En general les edificacions de certa antiguitat, com la majoria de masies o cases rurals del sector, requereixen reparacions en que la causa és una patologia d’origen estructural (sostres amb pandeig excessiu i vibracions causades per bigues de fusta de secció insuficient o per atacs de tèrmits, façanes amb esquerdes o desploms per fallada del subsòl, insuficient fonamentació o materials lligants deteriorats) i que la seva reparació no comporta l’alteració de la configuració i volumetria de l’edificació

L’art. 69.2. de la Normativa, pel qual

“les obres de reparació i/o millora no hauran de comportar cap mena d’intervenció en els fonaments ni en els elements estructurals de l’edifici i , en general , no suposar cap alteració significativa de la seva configuració arquitectònica o volumètrica”

condemna els edificis a no poder millorar la seva situació quan un d’aquests elements estructurals està afectat greument. Per aquesta via la Normativa “de facto” incentiva l’abandonament o la venda de l’immoble si no s’està en les condicions econòmiques d’iniciar un pla especial de reforma, molt més costós i lent que una llicència municipal.

El Pla Especial hauria de promoure el manteniment i millora de l’estat de les masies, oferint recursos i solucions als propietaris, doncs al cap i a la fi són ells els principals afectats per l’estat de les seves cases, i no es pot oblidar que, l’interès per conservar els elements arquitectònics històrics i el paisatge, no pot anar mai per davant del dret a l’habitatge digne de les persones.

Resulta del tot incomprensible que s’estiguin elaborant planejaments urbanístics que pretenen l’edificació de nous elements que ningú necessita realment (aparcament de cotxes, zones de pícnic, àrees de serveis i oficines d’informació de cara al turisme, etc.), i en canvi, els veïns i propietaris tinguin molt restringits els dret de reparació, millora o del seu habitatge per e a determinades necessitats.

L’art. 70.3 de la Normativa del Pla Especial

“entén com a volum existent l’edificat amb anterioritat a juliol de 1977, en allò que fa referència a l’àmbit del Pla especial del Parc Natural corresponent a la província de Barcelona, amb anterioritat a gener de 1978 per al sector corresponent a la de Girona. i anterioritat a la data d’aprovació inicial del present Pla especial per a la resta.”

Les limitacions a les ampliacions de les edificacions dins de l’àmbit del Parc s’estableixen sobre aquelles zones classificades com a no urbanitzables segons s’extrau del Text Normatiu del Pla Especial del Montseny 1978 vigent avui en dia:

Todos los terrenos comprendidos en el ámbito del parque y del preparque conservan la clasificación actualmente vigente que, en ausencia de planeamiento, ha de ser entendida como no urbanizable, y, por lo tanto, para ninguno de ellos podrá redactarse programa de actuación urbanística, plan parcial o estudio de detalle, en tanto no se proceda a la ordenación de los términos municipales afectados a través de plan general, normas subsidiarias o proyecto de delimitación de suelo urbano.

Per tant les ampliacions fetes en les edificacions de tot el terme municipal de Riells i Viabrea s’han realitzat sobre sòl urbanitzable o urbà, d’acord amb el planejament urbanístic vigent.

Establir com a volum existent aquell edificat en el gener de 1978 a Riells del Montseny no és procedent, i per tant el volum existent que s’hauria de prendre com a referència a Riells i Viabrea dins de l’àmbit del Pla Especial l’existent en el moment d’aprovar-se el nou POUM de Riells i Viabrea.

En l’art. 101.5 es prohibeix l’autorització de qualsevol altre ús relacionat amb el turisme, restauració o lleure infantil en finques amb establiments de turisme rural.

En finques on existeixin varies edificacions, l’establiment d’aquesta norma priva de realitzar altres activitats turístiques a la resta de les edificacions existents a la mateixa finca. Aquesta norma restringeix la viabilitat econòmica les finques que vulguin disposar d’un ventall ampli d’oferta turística diferenciada, tot especialitzant cada edificació per un tipus de turisme determinat.

Per això exposat,

Al Director General d'Urbanisme del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, SOL·LICITO:

Que es tinguin per formulades les anteriors al·legacions respecte al Pla especial de protecció del medi físic i del paisatge del Parc del Montseny, aprovat inicialment en data 17 de maig de 2007.

I, en els seus mèrits, acordi:

I. Que el Pla Especial detalli el més exhaustivament possible amb la participació dels residents tots aquells usos que podrien necessitar una ampliació per a la seva viabilitat econòmica i d’assoliment d’estàndard de vida dignes.

II. Que s’especifiqui per a cadascun d’aquest usos la unitat mínima de superfície per garantir la seva viabilitat econòmica i de dignitat de condicions de vida.

III. Que no hi hagi discriminació a l’hora d’autoritzar les ampliacions entre les edificacions destinades a l’ús d’habitatge no lligat a l’activitat agrària i les edificacions destinades a la resta d’usos autoritzats.

IV. Que les restriccions i costos afegits per la Normativa del Pla a la realització de millores, reformes o ampliacions reflectides en la normativa urbanística en sòl no urbanitzable de la llei 1/2005, en especial en tot allò que disposen els seus articles 47, 48, 50 i 51, siguin compensades als titulars o promotors quan aquests promoguin actuacions de reforma, millora o ampliacions en les edificacions incloses dins de l’Inventari del Patrimoni construït del Pla Especial.

V. Que es modifiqui l’art. 69.2. de la Normativa, permetent en les obres de reparació i/o millora la intervenció en els fonaments i en els elements estructurals de l’edifici, sempre que no alterin la configuració arquitectònica o volumètrica de l’edifici.

VI. Que pels edificis dins de l’àmbit del Pla Especial dins del municipi de Riells i Viabrea s’entengui com a volum existent de les edificacions l’edificat en el moment que s’aprovi el nou POUM de Riells i Viabrea.

VII. Que s’inclogui una clàusula d’excepció per a les finques amb establiments de turisme rural que en disposin de vàries edificacions dins de la mateixa finca, permetent que les finques amb més d’una edificació pugui fer compatible l’establiment de turisme rural amb allotjament turístic, instal·lacions per activitats amb infants i establiments de restauració en edificacions diferents.

Alegacions al el Pla especial de protecció del medi físic i del paisatge del Parc del Montseny (5)

2007-06-19T11:26:00.001Z

DEL DRET DE TEMPTEIG I RETRACTE

Que l’art. 12 de la Normativa de Pla especial de protecció del medi físic i del paisatge del Parc del Montseny preveu que

“dins del seu àmbit d’actuació l’Administració actuant podrà delimitar àrees de tempteig i retracte en les transmissions oneroses inter-vivos.”

Que segons disposa la llei 1/2005 en el seu article 23:

“La condició d'administració actuant correspon:

a) Als ajuntaments, en l'exercici de llurs competències urbanístiques en matèria de planejament i de gestió.

b) A l'Institut Català del Sòl, si ho determina el planejament urbanístic, si es determina en virtut de l'article 136.3 i en els casos en què l'Administració de la Generalitat se subrogui en les competències urbanístiques municipals, d'acord amb el que estableix l'article 152.2.

c) Als consorcis urbanístics, a les mancomunitats en matèria urbanística, a les entitats públiques empresarials locals i a les societats de capital íntegrament públic de caràcter local, si ho determina un acord exprés de l'ajuntament, que s'ha de sotmetre a la publicitat requerida per a l'executivitat de l'instrument urbanístic de planejament o de gestió de què es tracti.

Per tant, l’òrgan gestor del Parc Natural del Montseny, al no trobar-se inclòs en cap de les figures anteriorment descrites, no té competència per delimitar àrees de tempteig i retracte en les transmissions oneroses inter-vivos.

En qualsevol cas, tal com estableix l’article 164.1 de la llei 1/2005, aquestes àrees només es poden delimitar en les zones d'influència d'actuacions urbanístiques d'iniciativa pública als efectes d'evitar l'especulació i afavorir els reallotjaments.

Per això exposat,

Al Director General d'Urbanisme del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, SOL·LICITO:

Que es tinguin per formulades les anteriors al·legacions respecte al Pla especial de protecció del medi físic i del paisatge del Parc del Montseny, aprovat inicialment en data 17 de maig de 2007.

I, en els seus mèrits, es declari expressament que només l’Ajuntament de Riells i Viabrea té potestat per delimitar les àrees afectades al dret de tempteig i retracte al municipi de Riells i Viabrea, així com per exercitar-lo, i que, en tot cas complirá amb la normativa a l’efecte establerta per la llei 1/2005 en el seu Capítol IV així com amb els objectius de caire estrictament social i protectors d’aquesta institució.

ALTRESSÍ DIC:

Que l’Ajuntament de Riells i Viabrea es comprometi a no exercir el dret de tempteig i retracte per a les transmissions oneroses entre membres d’una mateixa família.

Alegacions al el Pla especial de protecció del medi físic i del paisatge del Parc del Montseny (4)

2007-06-19T11:25:00.000Z

AL·LEGACIONS XARXA CAMINS

Atès que l’objectiu del Pla Especial es la preservació de l’entorn un excés de freqüentació en l’àmbit de Parc és quelcom a evitar.

En aquest sentit la Normativa del Pla estableix que “els camins estratègics de la xarxa rodada secundària poden ser de circulació restringida. (art. 129.2 i 132.2). La Normativa també estableix que els camins estratègics de circulació restringida hauran de disposar de la senyalització indicativa corresponent (art. 132.2)

Actualment l’establiment de mesures de restricció de l’accés motoritzat al medi natural carrega sobre els propietaris les despeses i treballs de col·locació de la senyalització indicativa. Per tant, els usuaris del Parc que vulguin endinsar-se en la xarxa de camins estratègics secundària només han de trobar-se la senyalització malmesa per legitimar la seva entrada en zones restringides, establint-se fàcilment conflictes entre visitants per una banda i propietaris i/o residents en l’àmbit del Parc.

A més a més aquesta conflictivitat es pot veure incrementada en els vials secundaris estratègic si l’article 131.2 de la Normativa del Pla no es modifica doncs afirma que aquests camins ”podran mantenir la titularitat privada quan es garanteixi el seu ús i pas públics”.

La Normativa del Pla especifica en l’art. 136.5 que “les pistes i camins (de la xarxa rodada secundària) podran ser pavimentats quan les condicions de circulació o erosió de la calçada així ho aconsellin”. Aquest fet es tremendament negatiu, doncs el problema de l’erosió de la calçada és deriva principalment de deficiències en el traçat i els deficients acabats (manca de trenques, inexistència de zones de desguàs, peraltats equivocats,...). A més a més la pavimentació té efectes negatius sobre l’entorn doncs:

- facilita una freqüentació més alta i més intensiva dels espais

- redueix la superfície permeable a les aigües, que facilita la percolació i la infiltració en el subsòl

- augmenta la velocitat d’escolament superficial de l’aigua, i que en arribar aquesta a zones no pavimentades incrementa els seus efectes erosius.

La Normativa del Pla també explicita que els camins d’ús públic poden ser tancats temporalment (art. 132) però no especifica quins són els factors o condicionants objectius que porten a prendre aquesta decisió.

Atenent a l’objectiu de preservació del Parc, la xarxa rodada secundària (els camins públics i secundaris de titularitat pública i privada) haurien de tancar-se automàticament als visitants quan concorreguessin factors de perill per les persones o l’entorn com ara:

- Quan la Direcció General de Medi Natural establís que el risc d’incendi a la zona assoleixi valors alts, molt alts, o extrems.

- Quan les condicions meteorològiques ho recomanin (episodis de ventades, nevades...)

- Durant els períodes d’alta freqüentació (recol·lecció de bolets o castanyes)

- Durant els dies que es realitzin activitats cinegètiques autoritzades

Aquesta pràctica es realitza en els darrers anys pels serveis de guarderia del Parc durant la temporada de més alt risc d’incendi i mitjançant retolació específica a les entrades de la xarxa de camins públics (de Riells a Gualba, i de Riells a Sta. Fe), amb uns resultats molt bons.

Per allò exposat,

Al Director General d'Urbanisme del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, SOL·LICITO:

Que es tinguin per formulades les anteriors al·legacions respecte al Pla especial de protecció del medi físic i del paisatge del Parc del Montseny, aprobat inicialment en data 17 de maig de 2007.

I, en els seus mèrits, acordi:

I. Que s’estableixin uns mecanismes automàtics per a tancar els camins de la xarxa secundària bàsica als visitants del parc i que s’estableixi un calendari de períodes subjectes a alta freqüentació on l’accés motoritzat a aquests camins estigui restringit pels visitants.

II. Que no es pavimentin els camins de la xarxa secundària, i que la seva conservació es basi en actuacions de manteniment i d’actuacions de millores de traçat i millors pràctiques en els acabats.

III. Que es mantingui el control presencial de guarderia del parc durant els períodes de risc i de màxima afluència per fer complir les restriccions a la vialitat per la xarxa pública de camins.

IV. Que s’estableixi un catàleg consensuat de camins de la xarxa secundària amb els propietaris i veïns que permeti l’accés als visitants, de tal manera que la resta de camins restin automàticament privats al pas dels visitants.

V. Que la senyalització d’aquests camins aptes per a la circulació sigui a càrrec de l’òrgan gestor del Parc.

Alegacions al el Pla especial de protecció del medi físic i del paisatge del Parc del Montseny (3)

2007-06-19T11:23:00.001Z

DE LA RECTORÍA DE RIELLS DEL MONTSENY I EL SEU DESTÍ

Que en l’art. 29.5 de la Normativa del Pla s’estableix:

“La instal·lació, execució i manteniment de les dotacions, serveis propis i mobiliari del Parc situats dins les àrees de gestió urbana corresponen a l’òrgan gestor del Parc”

Les dotacions del Parc situades dins d’àrees de gestió urbana són:

• Centre d’informació del poble del Montseny, nucli urbà del Montseny,

• Centre d’informació de la Rectoria del Brull, nucli urbà del Brull,

• Centre d’informació de la Rectoria de Riells, nucli urbà de Riells,

• Exposicions permanents del Casal de Cultura del poble de Montseny, nucli urbà del

Montseny.”

Que en la pl. 87 de la Memòria del Pla, la Rectoria de Riells es recull com a dotació del Parc en zones urbanes destinat a centre d’informació de visitants i equipament cultural.

Que no ens consta que aquest edifici sigui propietat del Parc o s’hagi arribat a un acord pel seu ús entre els propietaris i el Parc.

Que aquest edifici ha estat la residència de Mossèn Pere Ribot (1908-1997) des que va arribar a Riells del Montseny l’any 1941. El poble de Riells i totes les persones que s’hi senten vinculades veuen en la Rectoria i en els seus llibres la memòria de Mn. Pere Ribot.

Que existeixen altres edificis propers a la Rectoria que serien més adients per a la instal·lació d’un centre d’informació, o fins i tot terrenys urbans vacants que permetrien el desenvolupament d’aquest centre sense haver d’intervenir sobre la Rectoria.

Per això exposat,

Al Director General d'Urbanisme del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, SOL·LICITO:

Que es tinguin per formulades les anteriors al·legacions respecte al Pla especial de protecció del medi físic i del paisatge del Parc del Montseny, aprobat inicialment en data 17 de maig de 2007.

I, en els seus mèrits, acordi que es preservi la Rectoria de Riells del Montseny per altres usos orientats a la memòria de Mn. Pere Ribot, la seva tasca en aquest municipi i el seu talent literari, i que el Centre d’Informació del Parc a Riells del Montseny s’ubiqui en un altre indret proper a la Rectoria.

Alegacions al el Pla especial de protecció del medi físic i del paisatge del Parc del Montseny (2)

2007-06-19T11:22:00.000Z

DE LA DESCLASSIFICACIÓ DE LA ZONA SUBJECTA A ORDENACIÓ PREEXISTENT DE LA URBANITZACIÓ DE RIELLS DEL MONTSENY I DE LA SEVA ADSCRIPCIÓ A SÒL NO URBANITZABLE PROTEGIT.

Que en la Memòria del Pla (pl. 52) s’especifica que al nucli de Riells del Montseny existeix una zona subjecta a ordenació urbanística preexistent a la redacció del Pla Especial del Parc Natural del Montseny de 1978. Segons el planejament urbanístic de Riells i Viabrea aquesta zona te una extensió de 16,23 ha. Actualment la gran majoria d’aquesta zona no està consolidada urbanísticament.

Aquesta zona allotja segons els estudis previs del Pla:

“prats de dall de terra baixa higròfils i mesòfils: Arrhenatheretum elatioris), pastures de cau de gos (Cynosuro cristati – Trifolietum repentis) i jonqueres de jonc acutiflor (Juncetum acutiflori). És una de les àrees pradenques més diverses del Montseny ja que es tracta d’una de les típiques zones pratícola del massís” ( Lluís Vilar Sais (2004) Interpretació del Medi Físic i Natural del Parc Natural del Montseny. Flora i vegetació ).

Aquests prats naturals conformen unes unitats de paisatge i uns ambients característics de gran biodiversitat. A més conformen zones de tallafoc natural de fàcil manteniment per la seva condició agrícola.

Per aquesta zona discorre el curs d’aigua permanent del Sot Llobater, on s’hi poden trobar ambients ombrívols i biòtops característics i necessaris pel desenvolupament de la biocenosis característica de zones riberenques. Aquests cursos d’aigua amb els seus ambients funcionen com a tallafocs naturals i la seva degradació significa l’afavoriment de les condicions pel foc i a la renúncia a un element de protecció natural contra l’expansió dels incendis.

Que aquesta zona està inclosa dins del Pla d’Espais d’Interès Natural segons Decret 328/1992 de 14 de desembre, amb les implicacions protectores que aquest fet significa.

Que la Memòria del Pla enuncia que el primer dels seus objectius específics és

“Conservar i millorar la diversitat biològica i els processos ecològics, des de l’aproximació de la gestió activa i integral del conjunt dels seus recursos i d’acord amb les obligacions que deriven de la inclusió del Parc del Montseny a la Xarxa Natura 2000”. (pl. 65).

La Memòria del Pla recull les zones subjectes a ordenació preexistent

“amb la clara voluntat de respectar les determinacions relatives a la qualificació urbanística que els atorga el planejament urbanístic del municipi al que pertanyen. Per aquesta Zona el Pla estableix determinacions de caràcter paisatgístic, d’obligatori compliment, amb una doble finalitat: millorar la seguretat de les àrees edificades enfront els incendis forestals i reduir el seu impacte afavorint una major integració dels nuclis urbans en el Parc del Montseny.” (pl. 101)

La renúncia explícita a la intervenció sobre la qualificació urbanística en el nucli de Riells del Montseny significa paradoxalment l’afectació dels ambients propis de ribera. La utilització exclusivament de normes paisatgístiques limita l’acció protectora sobre aquests ambients d’alt valor ecològic i sobre la seguretat davant la lluita contra els incendis.

No obstant, la Memòria del Pla Especial, fa les següents declaracions d’intencions envers els municipis de Sant Esteve de Palautordera i Sant Antoni de Vilamajor:

“ (...) hi ha una part de la urbanització Refugis del Montseny –tanmateix la major part d’aquesta urbanització està situada al municipi a Sant Pere de Vilamajor—, la qual sembla que no ha tingut cap desenvolupament edificatori dins del seu perímetre. Aquesta urbanització queda recollida en el present Pla especial com a Zona subjecta a ordenació preexistent, amb la finalitat de respectar el règim i la qualificació específica que els hi atorga el planejament que l’empara.

L’òrgan gestor del Parc instarà l’Ajuntament de Sant Esteve de Palautordera perquè, en coherència amb la iniciativa del municipi de Sant Pere de Vilamajor, desclassifiqui aquesta peça de sòl urbanitzable.

Si prosperés aquesta proposta, un cop aprovada definitivament la corresponent modificació del planejament general del municipi, el sòl no urbanitzable que en resultés passaria automàticament a ser Zona d’interès natural (clau ZIN) en concordança amb l’ordenació del present Pla especial.” (Memoria del Pla, pl 57).

Per tant, l’òrgan gestor del Parc enuncia obertament que està a favor de col·laborar “tècnica i econòmicament amb els ajuntaments implicats –Sant Pere de Vilamajor i Sant Esteve de Palautordera— en la resolució d’aquesta situació urbanística” (Memòria del Pla, pl. 86) referint-se a la restauració de processos d’urbanització amb un baix grau de consolidació i la desclassificació del sol urbanitzable de la urbanització de Refugis del Montseny (Memòria del Pla, pl. 58).

El planejament vigent de Riells i Viabrea corresponent al PGO aprovat definitivament el juny de 1976, és anterior a l’aprovació l’any 1978 del Pla Especial del Parc Natural del Montseny, del Pla Especial d’Espais d’Interès Natural el 1992 i a l’aprovació inicial del Pla Especial de protecció del medi físic i del paisatge del Parc Natural del Montseny. En els més de 30 anys de vigència del PGO de Riells no s’ha desenvolupat el planejament derivat corresponent al sector de Sòl Urbanitzable situat a l’entorn del nucli de Riells del Montseny.

L’ordenació prevista per a aquest sector és de Ciutat jardí semi-intensiva, correspon a un model urbanístic acceptable l’any 1976, però avui qüestionable per la seva escassa sostenibilitat al comportar una ocupació de sòl extensiva, amb una baixa densitat, despeses de manteniment, gestió i conservació elevades i desproporcionades respecte altres tipus d’ordenació més compactes.

El terme municipal de Riells i Viabrea disposa, fora de l’àmbit del Pla Especial de protecció del medi físic i del paisatge del Parc Natural del Montseny, de terrenys amb millors condicions (connexions, serveis, accessibilitat) per acollir el necessari creixement i desenvolupament urbanístic del municipi.

Per aquests motius, i tenint en compte que la qualificació urbanistica del nucli de Riells del Montseny es troba en una situació similar als terrenys de la urbanització de Refugis del Montseny -no ha tingut cap desenvolupament edificatori dins del seu perímetre i queda recollida en el present Pla especial com a Zona subjecta a ordenació preexistent-, així com l’objectiu principal del Pla Especial de protegir l’entorn natural, d’acord amb el Principi de congruència que ha de regir l’actuació administrativa en totes les seves actuacions i per evitar la incursió en arbitrarietat administrativa, el Pla Especial hauria d’actuar en la mateixa línea, recolzant com a iniciativa desitjable per al nou POUM de Riells i Viabrea, la desclassificació com a sòl urbanitzable el nucli de Riells del Montseny, i la seva adscripció a sòl no urbanitzable protegit, de manera que el sòl no urbanitzable que en resulti passi automàticament a ser Zona d’Interès Natural (clau ZIN), en concordança amb l’ordenació del Pla Especial.

Per allò exposat,

Al Director General d'Urbanisme del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, SOL·LICITO:

Que es tinguin per formulades les anteriors al·legacions respecte al Pla especial de protecció del medi físic i del paisatge del Parc del Montseny, aprovat inicialment en data 17 de maig de 2007.

I, en els seus mèrits, que s’inicií un treball conjunt entre les administracions públiques implicades (Ajuntament, Consell Comarcal, Diputacions i Generalitat) habilitant tots els instruments tècnics i econòmics necessaris per desclassificar la zona subjecta a ordenació preexistent i la seva adscripció a sòl no urbanitzable protegit, de manera que passi automàticament a ser Zona d’Interès Natural (clau ZIN), en concordança amb l’ordenació del Pla Especial.

ALTRESÍ DIC:

Que l’ordenació urbanística que se’n derivi, s’esdevingui de la col·laboració entre les administracions públiques, el propietaris, la societat civil de Riells del Montseny i altres entitats privades (com les dedicades a la custòdia del territori) amb l’objectiu de preservar l’entorn de Riells del Montseny, mantenint els seus valors naturals, ecològics, històrics i paisatgístics.

Alegacions al el Pla especial de protecció del medi físic i del paisatge del Parc del Montseny (1)

2007-06-19T11:16:00.000Z

DE LA LOCALITZACIÓ DE L’ÀREA DE TRACTAMENT PAISAGÍSTIC (ATP) EFECTUADA PEL PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DEL MEDI FÍSIC I DEL PAISATGE DEL PARC DEL MONTSENY EN EL MUNICIPI DE RIELLS DEL MONTSENY.

En la Memòria del Pla i en els plànols d’ordenació i estructura del territori hi consta i s’hi grafia una àrea de tractament específic en la categoria d’Àrea de tractament paisatgístic (ATP) de Riells del Montseny. En aquest sentit, la Memòria descriu la zona referida i els usos que pretén atribuir-li amb les paraules següents:

“(…) està constituït per un petit conjunt de masies, una església d’origen romànic i la rectoria de Sant Martí de Riells la qual té un ús dotacional vinculat al Parc del Montseny. És un indret força visitat i punt de sortida d’itineraris de passejada i d’excursions a Arbúcies i a la Vall de Santa Fe. Les actuacions necessàries per ordenar l’ús públic i donar acollida al usuaris d’aquest paratge del Parc ultrapassen l’àmbit urbà i requereixen l’habilitació d’una àrea d’aparcament, per a un cert nombre de vehicles amb la previsió d’un nombre reduït de places per a autocars. A més caldrà preveure l’ordenació general del paratge com a àrea de estada amb la instal·lació de mobiliari i de senyalització informativa i interpretativa i el condicionament i equipament d’itineraris de passejada de curta durada.” (Memòria del Pla pl. 85).

Que, la mateixa Memòria reconeix en la pàgina 53 del seu text que

“La porció del terme municipal inclosa dins de la delimitació vigent del Parc Natural del Montseny forma part de la delimitació de l’Espai d’interès natural Massís del Montseny que estableix el Decret 328/1992 de 14 de desembre, pel qual s’aprova el pla d’espais d’interès natural de Catalunya. És en virtut del que li atorga l’esmentat Decret que la seguim mantenint dins del nou àmbit territorial del Parc del Montseny- amb petits ajustos, però, amb la finalitat de recolzar els límits sobre elements de territori fàcilment identificables in situ – a l’espera de la seva reclassificació com a sòl no urbanitzable protegit una vegada prosperi la tramitació del nou pla d’ordenació urbanística (de Riells i Viabrea) “(Memòria del Pla pl. 53)

Atenent a la perspectiva de reclassificació com a sòl no urbanitzable protegit que apunta la Memòria, es dóna una total contradicció amb la voluntat del Pla Especial de “habilitar una àrea d’aparcament, per a un cert nombre de vehicles amb la previsió d’un nombre reduït de places per a autocars” així com “la instal·lació de mobiliari (...)”.

Aquesta contradicció encara es fa més palesa si tenim en compte que, tal com disposen els estudis previs del Pla Especial, sobre aquesta zona s’hi troben

“prats de dall de terra baixa higròfils i mesòfils: Arrhenatheretum elatioris), pastures de cau de gos (Cynosuro cristati – Trifolietum repentis) i jonqueres de jonc acutiflor (Juncetum acutiflori). És una de les àrees pradenques més diverses del Montseny ja que es tracta d’una de les típiques zones pratícola del massís” ( Lluís Vilar Sais (2004) Interpretació del Medi Físic i Natural del Parc Natural del Montseny. Flora i vegetació ).

Aquests prats naturals conformen unes unitats de paisatge i uns ambients característics de gran riquesa natural i biodiversitat. A més d’esdevenir zones de tallafoc natural de fàcil manteniment per la seva condició agrícola.”

I es que, segons la informació facilitada pels serveis tècnics de l’Ajuntament de Riells, en reunió de veïns mantinguda en data 13 de juny de 2007, en la tramitació del nou pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) de Riells i Viabrea, els usos més agressius previstos en les ATP, com l’aparcament per a cotxes o els que puguin comportar obra civil - esplanades per a pícnic i edificacions – es pretenen incloure en la zona subjecta a ordenació preexistent que grafia el Pla Especial al nucli de Riells del Montseny. Segons ha informat als veïns l’Ajuntament, serà en els espais cedits gratuïtament, necessaris per al desenvolupament del planejament derivat, els que allotjaran aquests tipus d’usos. A més a més, el mateix projecte de POUM ja ha fet les reserves per aquests tipus d’usos en d’altres zones del seu àmbit territorial.

En aquesta mateixa reunió els serveis tècnics de l’Ajuntament de Riells exposaren que el POUM en tràmit qualificarà aquest sòl com a no urbanitzable, i no preveu usos fora dels propis d’aquestes zones.

Si més no, és difícil que no sembli una decisió arbitrària el fet que, en el municipi de Riells del Montseny, el Pla Especial no inclogui aquests tipus d’usos en zones destinades a sòl urbà o urbanitzable, tal i com precisament succeeix en d’altres municipis, com per exemple el de Sant Pere de Vilamajor i Sant Esteve de Palautordera, on una zona subjecta a ordenació preexistent, allotjarà l’ATP de Refugis del Montseny.

Tenint en compte l’exposat anteriorment, no existeix cap justificació per a que el Pla Especial estableixi ATP en territoris que són propietat privada de determinats veïns del municipi, els quals es veurien en l’obligació de suportar la instal·lació d’aparcaments o altres construccions, amb el conseqüent anar i venir dels visitants del parc, quan el planejament urbanístic que està a punt de ser aprovat, declara sòl no urbanitzable tots aquests territoris i, per tant, els propietaris afectats ni tan sols es veurien compensats per aquest gravamen. Es tracta d’una qüestió protegida a nivell constitucional, doncs tal com disposa l’article 33 CE “Ningú podrà ser privat dels seus béns ni dels seus drets sinó per causa justificada d’utilitat pública o d’interès social, mitjançant la corresponent indemnització i de conformitat amb allò que les lleis disposin”

Es per això que considero que l’ATP de Riells del Montseny s’ha d’instal·lar en zones cedides per promotors o pel propi Ajuntament, ja que no tothom té un interès econòmic en el Parc del Montseny. D’aquesta manera, la gestió i organització del Parc no entraria en col·lisió amb els drets a la intimitat (art. 18 CE) i a la propietat privada (art. 33 CE) dels veïns, evitant-se el malestar de les persones que, precisament per ser habitants del Parc, són els principals agents protectors del mateix i tenen el dret a viure en harmonia amb l’entorn que protegeixen cada dia.

Per això exposat,

Al Director General d'Urbanisme del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, SOL·LICITO:

Que es tinguin per formulades les anteriors al·legacions respecte al Pla especial de protecció del medi físic i del paisatge del Parc del Montseny, aprovat inicialment en data 17de maig de 2007.

I, en els seus mèrits, es procedeixi a una reconsideració en profunditat respecte a la ubicació de l’ATP de Riells del Montseny i que la mateixa s’inclogui dins de l’àmbit de sòl subjecte a ordenació preexistent cedit per l’Ajuntament o per promotors, alliberant-se d’aquests usos totes les zones destinades a ser sòl no urbanitzable protegit.

Riells i Viabrea a la memòria del Pla

2007-05-30T19:32:00.000Z

Extracta tret de la memòria del Pla de Protecció del medi físic i del Paisatge del Parc natural del Montseny i que fa referència a Riells del Montseny, situat en el terme municipal de Riells i Viabrea.
Se pot consultar a :
http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/related/novetats/informacipblicadelplaespecialdeproteccidelmedifsicidelpaisatgedelparcdelmontseny.jsp

Això no obstant, hem de posar de manifest que en l’actualitat, i malgrat aquesta situació urbanística, la porció del terme municipal inclosa dins de la delimitació vigent del Parc Natural del Montseny forma part de la delimitació de l’espai d’interès natural Massís del Memòria del Pla 53/140 01/03/2007 Montseny que estableix el Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’espais interès natural de Catalunya. És en virtut de la protecció que li atorga l’esmenta’t Decret que la seguim mantenint dins del nou àmbit territorial del Parc del Montseny –amb uns petits ajustos, però, amb la finalitat de recolzar el límits sobre elements del territori fàcilment identificables in situ— a l’espera de la seva recalcificació com a sòl no urbanitzable protegit una vegada prosperi la tramitació del nou pla d’ordenació urbanística municipal.

Es tracten aquests petits ajustos de la ja mencionada urbanització?
L’òrgan que s’ha encarregat d’elaborar el Pla tindria que explicar nos algunes coses ja:

que son aquests petits ajustes als que fa menció a la memòria?
Per que han desapareguts de l’inventarií del patrimoni construït totes les edificacions situades a la zona que ens varen dir a la reunió que urbanitzarien?
en el suposat del que es pretén fer a Riells del Montseny sigui legal, moral, lògica, coherent i ecològic……Per que no es fa menció directa a aquesta urbanització a "la nova llei del parc” si varen esser ells mateixos que ens varen informar sobre el que pretenien fer”?

Urbanitzaciones a Riells i Viabrea

2007-05-30T19:28:00.000Z

Riells i Viabrea, municipi al qual pertany a la zona de Riells del Montseny compte a la actualitat ni mes ni menys que amb 8 urbanitzacions .

Junior Park Can Plana
Boscos de la Batlloria
Can Salvá
Can Hosta
Residencial Riells I
Residencial Riells II
Fogueres de Montsoriu

A pesar d´ aquesta quantitat d’urbanitzacions el municipi no disposa de CAP n’hi d’una escola decent ( l´anomenen els barracons)

Tal y como es va comunicar en una reunió de la Direcció del Parc Natural Del Montseny duta a terme el 24/10/2006 en el Ajuntament de Riells i Viabrea amb els propietaris dels terrenys del parc, esta previst dur a terme una urbanització mes a sumar a la llista i situada dins el perímetre del parc natural del Montseny Si no aconseguim parar-los , aquesta urbanització implicarà la destrucció de rieres i d’espècies de fauna i flora protegides.

Masies desaparegudas de l'Inventari de Patrimoni Construït

2007-05-30T19:25:00.000Z

Es sorprenent donar-se compte com, per art de màgia i per casualitat, las masies i vivendes, situades a l´interior de la zona a la qual si preveu dur a terme aquesta controvertida urbanització de luxe; han desaparegut totalment de l’inventarí de la patrimoni construït presentat per la elaboració del nou Pla especial de protecció del medi físic i el paisatge del parc natural del Montseny( la nova llei del parc)

Avui fent recompte hem trobat al menys 11 edificacions no inventariades:

Rectoria de Sant Martí de Riells
Abadia de Sant Martí de Riells
Los antics col•legís (2 vivendes)
Can Joanet
Can Toni I (2 vivendes en un mateix edifici +magatzem)
Can Toni II (2 viviendas en un mismo edificio)
Bell Lloc
Can Ferrer
magatzems y garatges del Bell Lloc
Can Guillem
Garatge de la Torre
Torre soledat.

Resulta sobtant , sens dubte els conjunts de pedra disperses per el bosc i difícils de visualitzar i de identificar

Inventari del Patrimoni construït del Parc Natural del Montseny II

2007-05-30T19:21:00.000Z

Casualment revisant el Patrimoni del parc natural del Montseny , a la zona de Riells i Viabrea a ple cor del Parc Natural de Riells del Montseny no apareix a l’inventari, masies i vivendes situades dins del perímetre de la zona a on suposadament segons la rumorologia i segons va esser comunicat als propietaris en una reunió , que si bol dur a terme una urbanització de gran luxa de alt Standing.

Es casualitat o simplement s’ha eliminat del mapa aquelles masies amb la finalitat de que si volem al•legar quelcom quan s’hagin fet caure no es pugui corroborar la existència de les mateixes ?

Entra en joc l'òrgan gestor d' un parc Natural que a mes esta declarat per la UNESCO reserva de la biosfera?

Es ecològica aquesta actuació?

Col•labora a la protecció de la naturalesa o a la protecció y enriquiment de algunes butxaques?

Es just que a un pagès de tota la vida el parc li prohibeix-hi construir una caseta de fusta als seus terrenys per el seu fill i que en canvi si pugui dur a terme una urbanització ?

I ha alguna cosa al darrera? Respon això a interessos generals o a interessos particulars?

Lo mes incongruent d´ aquest tema, es que si es du a terme el rumor de la urbanització, serà totalment contradictori amb les intencions de la memòria del nou Pla del Parc Natural del Montseny.

- Suposa destrossar una riera amb especies d´ arbres protegits

- Es dura a terme una actuació parcial que afectarà a la globalitat de l’entorn

Inventari del Patrimoni construït al Parc Natural del Montseny

2007-05-30T19:16:00.000Z

Si anteriorment va ser la diputació de Barcelona, aquesta vegada a estat el departament de política territorial de la generalitat de Catalunya qui a publicat de nou l’inventarií del patrimoni construït del parc natural del Montseny a Internet.

Els habitants de la muntanya estem sentin reiteradament la nostra privacitat o la nostra intimitat constantment violada sense cap tipus de respecta per part de la administració a traves de la publicació de l’esmenta’t inventari ..

Ens sembla molt bé que la diputació si així ho desitja, publiqui el seu inventari de propietats al parc, però el que no ens fa cap gracia es veure casa nostra penjades a Internet amb totes les dades que poden atraure enemics de l’o aliè: Localització amb vehicle amb coordenades GPS, elements de valor que es troben a la façana , l’estil de vehicle amb el que tenen que arribar a les masies , la foto de les nostres façanes, ocupació de la vivenda (permanent , vivenda habitual o esporàdica, etc...

La diputació de Barcelona s'oblida constantment que en aquest parc Natural vivim persones i moltes d’elles son o som propietaris de les nostres vivendes. Les faltes de respecte y la disposició de les nostres propietats per part de la administració i sense previ avis es reiterada i comencem a estar molt cansats.

Protecció del Parc Natural del Montseny

2007-05-30T18:58:00.000Z

Sabies que el territori que delimita el parc natural del Montseny , amb una superfície protegida de 30.120 hectàrees de terreny, segons la pàgina web de la Diputació de Barcelona, està dividit en 8 zones y que cada zona es vigilada diàriament per un solo guarda forestal ?

Fent un fàcil exercici matemàtic ens surt a: cada guarda forestal de servei te que vigilar (simultàniament) mes de 3.765 hectàrees

Parc Natural del Montseny, incongruències i curiositats del la nova llei del Parc

2007-05-26T23:29:00.000Z

L'aprovació de la Nova Llei del Parc Natural del Montseny, entra en el procés crític i vital en el que tots podem proposar alegacions per aconseguir millorar-la... i en això estem els follets del Montseny

Com la memòria del Pla i la documentació és bastant extensa, els habitants del bosc, anem passet a passet però hem trobat algunes curiositats a les nostres lectures i us les volem fer arribar.

Inventari de camins del Parc Natural del Montseny -> Nosaltres, els follets, experts en tòfones, nous i bolets no som experts en crear recorreguts de camins però solem recórrer als que en saben de la matèria per solucionar problemes relacionats amb vials, itineraris i camins (enginyers, cartògrafs, documentació del lloc, veïns d'edat, etc...). Sembla que ens equivoquem d'experts, hauríem d'haver recorregut a l’Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera de la Universitat Autònoma de Barcelona que són els experts que s'han encarregat d'elaborar l'inventari de camins del Parc Natural del Montseny.
Lògicamente s'han detectat nombrosos errors en l'elaboració d'aquests plànols. Des de la col·locació de camins a llocs on no n'hi ha, fins errors en la ubicació de les masies, noms de les masies, etc... Vaja, un absoluo desastre.

Protecció de les Rieres i del medi ambient Tot i que constantment s'anomena la protecció de les rieres aqüíferes del Montseny i el medi ambient, una de les coses que aquest nou Pla preten portar a terme, és l'apertura al trànsit rodat de la pista forestal que connecta Gualba amb Riells. Pista, que a la actualitat, és d'accés exclusiu per als habitants de la zona i que passa per un lloc d'ampli valor ecològic amb nombroses rieres.
Curiosament, tot i que es repeteix constantment la intenció del parc de protegir els aqüífers i les rieres, als mapes de zones únicament queden protegits certs trams de rieres.... Per casualitats de la vida, a la zona de Riells qualificada com SUP (Sòl Urbanitzable Programat), aquesta protecció de rieres desapareix.

Defensa dels propietaris -> Essent el Parc Natural del Montseny, un parc natural de propietaris... l'oblit dels propietaris és pràcticament absolut en l'elaboració i redacció d'aquest nou pla del parc, no s'específica en cap moment que moltíssims terrenys situats dins de l'àmbit del Parc Natural del Montseny no són propietat de la Diputación de Barcelona (que fan pública la seva intenció de fer-se cada cop amb més territori dins del parc), sinó de propietaris privats.

Presentació del Follet del Montseny

2007-05-26T23:08:00.001Z

Hola, sóc el follet del Montseny.

Finalment ens coneixem !

La veritat és que no tinc massa motius d´alegria ja que cada vegada em fa patir més la deshumanitzacio de la vostra raça, la humana, que trepitja els boscos del Parc Natural del Montseny, travessa rieres, passa per entre els conrreus sense cap mena de mirament més que el de passar. La veritat és que ja n´estem força cansats els follets que vivim aguantant els excursionistes immadurs o les llaunes i bosses de plàstic que queden per el que en diuen el Parc Natural del Montseny. La veritat i amb el cor trist els follets pensem que s´està deixant perdre, i ara a més .... el pla d´urbanització, encara em veig vivint en un xalet amb més follets, qui sap on anirem a parar! En fi, mentres lluitarem a traves d´aquesta pàgina per si podem preservar el Parc Natural del Montseny patrimoni protegit per la Unesco i els seus habitants .

Gràcies per entrar a la meva pàgina i llegir el que hi publico!

T´apuntes a lluitar amb mi ?

Guia del Montseny del Periódico

2007-05-26T22:37:00.000Z

Per aquestes zones, els follets del Montseny estem una mica enfadats. Fa unes setmanes el periódico, dins de la seva col·lecció de guies dels Parcs Naturals de Catalunya, va publicar la guia corresponent al Parc Natural del Montseny.
El nostre enuig és fonamentat, ja que molts dels itineraris marcats a la guia (i també els d'alguns llibres publicats) estan equivocats i no fan més que despistar als excursionistes.
Més d'un s'ha perdiut per el massís gràcies a les indicacions de les miraculoses guies.
A sobre d'això, el respecte de les guies amb els habitants del Montseny és mínim ja que molts dels itineraris es marquen no només pel mig dels nostres camps de conreu o horts, sinó també per davant del pati de casa nostra.
Nombrosos pagesos de la zona hem patit danys a les nostres pertinences. Sabotatge de instal·lacions como al pastor elèctric, danys als nostres cultius, algun que altre robatori i moltes faltes de respecte per part d'alguns que no entenen ni volen entendre, ja que ningú els ha informat, que el terreny que trepitgen és propietat privada.

Les orquídies del Montseny

2007-03-11T18:54:00.000Z

Com sovint hom creu les orquídies no són exclusives de zones tropicals. El seu curt cicle vegetatiu ha fet que puguin colonitzar terrenys pobres aprofitant els escasos recursos d'aigua del substrat. Les orquídies creixen en llocs frecals i ombrívols, però també a ple sol i amb terrrenys eixuts.
A Catalunya podem trobar una àmplia varietat d'orquídies d'arran de mar fins al cim dels Pirineus.
Les orquídies posseeixen la més rica varietat del món vegetal i les seves formes simulen abelles, papallones, vespes, aranyes, abellots, aus mosques i follets.
El Montseny i la seva àrea de influència és especialment ric en orquídies, hi podem trobar una àmplia varietat d'espècies. Entre elles:
OPHRYS FUSCA, anomenada Abellera Fosca. Prefereix el sol a llocs ombrívols. Floració de març a maig.
OPHRYS LUTEA o Abellera Groga o Sabateta de Nostre Senyor. Creix en llocs pedrosos i assolellats, amiga del romaní. Floració de març a abril.
OPHRYS BERTOLONI, li agraden els terrenys eixuts i assolellats. Floració de març a maig.
OPHRYS CATALAUNICA, surt en indrets càlids pro de pins, brucs, alzina i romaní. Floració de març a maig.
OPHRYS ARACHNITIFORMIS també en diuen Abellera en forma d'aranya. Es troba en llocs arbosos, pastures i maquis. Floració de març a maig.
OPHRYS INSECTIFERA o Abellera Mosca. La trobem en indres arbosos a reser de oinedes i fagedes en terrenys calcaris. Floració d'abril a maig.
OPHRYS APIFERA o Flor d'Abella. Es troba als prats i clarianes del bosc i a vegades en maquis. Prefereix els terrenys calcaris. Floració de maig a juny.
OPHRYS SCOLOPAX o Abellera Becada. Li agraden els hàbitas humits en boscos i prats. Floració d'abril a maig.
OPHRYS SPHEGODES o Abellera Aranyosa. Li agraden els indrets amb herba assolellats i calcaris. Floració de març a abril.
ACERAS ANTROPOPHORUM o Flor de l'home penjat. Li agraden els indrets assolellats i calcaris.
NEOTINEA MACULATA. Viu entre pins i bardissa. Floració d'abril a maig.
ORCHIS PROVINCIALIS o Orquídia de Provença. Floració d'abril a maig.
ORCHISPALLENS o Orquídia Pàl·lida. Floració d'abril a maig.
LISTERA OVATA. Creix en llocs frescals i densos enmig de penombra, preferentment fagedes. Floració d'abril a juny.
PLATANTHERA BIFOLIA. Es troba en prats i clarianes del bosc. Floració de maig a juny.
PLATANTHERA CHLORANTHA. Es troba en prats i clarianes del bosc. Floració d'abril a maig.
ORCHIS MORIO o Botons de Gos, Pentacosta o Caputxí Morat. Es troba a les brolles d'estepa i bruc aclarides en sols granítics, prop de camins o antics conreus. És la més comuna i representativa del Montseny. Floració d'abril a maig.
SERAPIA LINGUA. Viu tant en prats humits com en terrenys secs, olivars i llocs sorrencs. Floració d'abril a maig.
ORCHIS SIMIA o Flor del Simi. Es troba en clarianes del bosc, llocs arbosos i terrenys calcaris. Floració maig.
CEPHALANTERA LONGIFOLIA o Curraià de flor blanca. Es troba en llocs ombrívols i arrecerats. Floració de maig a juny.
CEPHALANTERA RUBRA o Curraià vermell. Es troba en pinedes, alzinars i entre les bardisses perquè no li agrada la llum. Floració de maig a juny.
LIMODOR AVORTIU. Creix en sòls calcaris i en clarianes de les pinedes. En condicions adeverses pot florir sota terra. Floració d'abril a juny.
NEOTTIA NIDUS-AVIS o Niu d'Au. Viu a lafageda en llocs ombrívols i a la roureda en sòls calcaris rics en humus. Floració de maig a juny.
ORCHIS LAXIFLORA. Li agraden els llocs pantanosos, el llot i els terrenys àcids. Floració al juny.
ANACAMPTIS PYRAMIDALIS dita també Orquídia Piramidal. Li agraden els camps de conreu i prats de terrenys calcaris. Floració maig i juny.
ORCHIS CORIOPHORA. Li agraden els terrenys argilosos, racons arbosos i prats pobres. Floració maig/juny.
EPIPACTIS HELLEBORINE. Floració juny i juliol.
SPIRANTHES SPIRALIS. Surt en boscos i prats de terrenys calcaris. Floració de setembre o octubre.

La majoria d'aquestes plantes a causa del seu hàbitat i el seu complicat mètode de reproducció estan en regressió. Molts factors en poden ser la causa: incendis foretals, desforestació del bosc, ampliació de terres de conreu, excés d'adobs i herbicides, l'ús de insecticides, etc.

Extret de :

Ferrándiz Rovira, Joaquim"Les Orquídies del Montseny" publicat a Monografies del Montseny/5 pp. 11-23, juliol 1990.

En Serralonga. El bandoler del Montseny

2007-03-11T18:08:00.000Z

Joan Sala nasqué al mas la Sala, de Viladrau el 1954. Era el cinquè de nou germans, quatre dels quals també foren bandolers. De jove participà en petits robatoris fins que el 1622 va ser denunciat en el moment en què l'anàven a prendre matà al seu delator. A partir d'aquest moment i en companyia dels seus germans comença la seva història de bandoler, activitat que en poc temps el portaria a convertir-se en un dels caps més significatius del Bandolerisme. A partir de 1627 desmembrada la banda dels Margarit, Serrallonga, miltant de la facció dels Nyerros, es converteix en el principal bandoler del país fins el 1633, en què un cop desfeta bona part de la seva banda fou detingut finalment a Santa Coloma de Farners.
Dut a Barcelona fou processat i ajusticiat el 8 de gener de 1634.
La literaura i la tradició posteriors han convertit Serrallonga en un dels paradigms del bandoler-heroi mogut pel novble impuls de la defensa dels pobres enfront dels excessos dels rics i venjador de tot tipus de injustícies.

Plantes del Montseny d´ús tradicional

2007-03-11T18:02:00.000Z

22-12-2006 / 15:45h. /Agroespai

Barcelona.(EFE)-. un total de 513 espècies de plantes que poden trobar-se a les muntanyes barcelonines del Montseny, son d´ús tradicional,segons el llibre Plantes,remeis i cultura popular del Montseny ,publicat en català pel Museu de Granollers i Brau Edicions.
L´autora del llibre,Maria Ángels..... coneixements populars de les plantes-del Montseny i que van dirigir els professors Joan Vallès coautor del ... entrevistar 180 persones del Montseny, territori declarat Reserva de la Biosfera de l´Unesco el 1978

Les Ametistes del Montseny

2007-03-11T17:44:00.000Z

LES AMETISTES DEL MONTSENY

Fa cosa d’un segle i mig que les ametistes del Montseny varen deixar d’ésser un negoci rentable, però fa cosa de seixanta anys que l’alquímia meravellosa del numen poètic de Guerau de Liost convertia les velles “pedres d’anells” en gemmes immarcessibles amb les quals va teixir la més escollida diadema al seu estimat Montseny.

Guerau de Liost anomena a les ametistes “violes en cristall de quars”. És una descripció poètica que s’adapta plenament a la realitat. Les ametistes no són altra cosa que quars cristal·litzat tenyit d’un color morat o blau a causa de l’òxid de manganès –així ho creuen els naturalistes- que contenen.

A LA MUNTANYA D’AMETISTES

Apoteòsic, d’enroscades trompes

soni l’esclat imperial. Un jorn

set lapidaris, traficant de pompes

la cuita violaren de ton forn.

I prodigares –camperola festa-

no pas de ginebrons l’opal espars

ni el topazi florit de la ginesta

sino violes en cristall de quars.

Avui, sorruda ta dolor consagra

d’exhausta mina l’oblidat renom.

I encara sotges amb la testa amarga

el responsori de les boires tristes

que sots avall s’agemoleixen com

un enderroc de noves ametistes.

A la “Topografia mèdica de Viladrau” publicada l’any 1915 podem llegir:

“Respecte a l’origen del poble, poca cosa se’n sabé, i lo referent al mateix se dedueix per la tradició. Se diu que fou fundat per set lapidaris romans que venien a recollir pedres precioses an el Montseny, puix té fama aquesta muntanya de covar ametistes i altres pedres fines. D’aquestes n’hi ha mostra a la creu que posseeix l’església parroquial.

Ha existit aquí –segons se diu- persona que’s dedicava a recollir pedres precioses –com crestall de quarç- i els venia als argenters de Vich.”

Els autors creuen que la descoberta de les ametistes tingué lloc a les darreries del segle XVI o a principis del segle XVII. Els documents d’arxiu trobats fins ara parlen per primera vegada de l’explotació d’ametistes l’any 1610 per un conveni :

“ Die lune nona mensis augusti anno a Nativitate Domini 1610. In civitate Vici.

En Nom de Déu.

Sobre lo treballar y traure pedres de las padreras de ametistes y altres pedres de anells que son y es trobaran en la parroquia y terme de Sant Martí de Viladrau, bisbat de Vich, (...)”

Les ametistes del Montseny eren també anomenades “pedres de Vic” per haver-ne quasi sempre dirigit la seva explotació vigatans i per haver-se treballat i polit en aquesta ciutat.

La paraula Lapidari indica etimològicament el que es dedicava a tallar i a polir les gemmes, però sembla que també s’aplicava als simples extractors de les ametistes, als quals a voltes s’anomena també minaires. Els arrendadors algunes vegades són joiers però altres només comerciants. Els simples treballadors són al principi francesos, emigrats en busca de treball, i més tard gent del país, varis del propi Viladrau.

Tots els testimonis relacionats amb les troballes i explotació de les ametistes convergeixen en la precisió de que aquestes es feien en la part baixa de la muntanya, mai a grans altures, normalment en els fondals de les rieres o grans xaragalls.

La fi de l’explotació comercial de les ametistes va venir a l’iniciar-se el segle XIX, segurament coincidint amb les convulsions polítiques que hi hagueren en la seva segona dècada, i per altra banda les mines o llocs d’explotació presentarien ja símptomes d’esgotament. D’altra banda les exigències de la joieria moderna es feren cada vegada més refinades i les pedres violades del Montseny es veieren substituïdes per gemmes de més qualitat o per simples cristalls artificials o de fantasia. En una paraula, la seva explotació no esdevenia rentable.

Passat el bon temps només eren útils per ornar les fades o paitides montsenyenques que des de la pregonesa dels seus gorgs esmaragdins sotjaven amb ull poruc uns vianants sobre els que eren cada vegada més inútils els seus encanteris. Les ametistes passaven de ser una realitat històrica a ser una vivència poètica encara més duradora.

Extret de:

PLADEVALL, Antoni: “Les ametistes del Montseny”, dins Monografies del Montseny, núm. 1, pàg. 77-92, juliol 1986.

L´Arbre del Suro al Montseny

2007-03-08T10:35:00.000Z

L´Arbre del Suro del Montseny

L´Alzina Surera del Montseny

Ocupa una àmplia extensió a l´est i sud-est del Montseny.
De no ser per la seva escorça i el popular suro no hauria gaudit de tanta anomenada.
L´embolcall de suro la protegeix del foc i de la sequera.
Es un material irremplaçable ja que encare avui no s´ha trobat substitut per els taps de suro i per aquest fet encara es mante l´explotacio de boscos d´alzina

Telèfons d´interès del Montseny

2007-03-08T09:22:00.000Z

Oficina del Parc Natural del Montseny
Tel: 93 8475102

Observatori del Turó de l´Homa
Tel: 93 7440046

Forces de Seguretat del Montseny
Mossos d´Esquadra deVic
Tel: 93 883 21 21

Guàrdia Civil de la Garriga
Tel: 93 8718199

Guàrdia Civil d´Hostalric
Tel: 972 864021

Guàrdia Civil de Sant Celoni
Tel: 93 8670023

Parc Central de Bombers
Bellaterra
Tel: 93 5820400

Assistència Sanitària
Creu Roja d´Aiguafreda
Tel: 93 8440021

Creu Roja d´Arbúcies
Tel: 972 162020

Creu Roja de l´Ametlla
Tel: 93 8432542

Creu Roja de Granollers
Tel: 93 8793032

Creu Roja de Sant Celoni
(servei d´ambulàncies)
Tel: 93 8672121 / 93 8671269

CAP de la Garriga
Tel: 93 8718081

CAP d´Arbùcies
Tel:972 162444

CAP Santa Maria de Palau Tordera
Tel:93 8482536

Hospital Genaral de Granollers
Tel: 93 8491011

Hospital Comercal de Sant Celoni
Tel: 93 8670617

Hospital de Vic
Tel: 93 8833001

Policlínica del Vallès
Tel: 93 8706100

Mútua Nostra Senyora del Carme de Sant Celoni
Tel: 93 8674506

Mútua Nostra Senyora del Carme de Granollers
Tel: 93 8708012 / 93 8708250

Flora del Montseny

2007-03-05T19:48:00.000Z

Flor de la Grandalla,la botànica li ha donat el nom de narcís dels poetes .

Quatre monts té Catalunya

2007-03-05T19:23:00.000Z

Quatre monts té Catalunya,quatre monts sants i sagrats : el Montseny,el Montsant, el Montsec i el Montserrat.

Si el febrer no febreja i el març no marceja, tot l´any tempesteja.

Març, dita popular

2007-03-04T20:00:00.000Z

Març marçot mata la vella vora el foc i a la jove si pot.

Què és un follet?

2007-03-04T19:46:00.000Z

Segons la Wikipedia, un follet es un essér mitologic, elemental de la natura guardians dels boscos i dels habitants que viuen en ells.

Quí es el follet del Montseny?

2007-03-04T19:21:00.000Z

El follet del Montseny és un ésser misterios, surgit de la natura del Montseny i ferm defensor de l'entorn que possa els seus 7 sentits per vetllar el seu habitat natural.