domingo, 11 de marzo de 2007

Les orquídies del Montseny

Com sovint hom creu les orquídies no són exclusives de zones tropicals. El seu curt cicle vegetatiu ha fet que puguin colonitzar terrenys pobres aprofitant els escasos recursos d'aigua del substrat. Les orquídies creixen en llocs frecals i ombrívols, però també a ple sol i amb terrrenys eixuts.
A Catalunya podem trobar una àmplia varietat d'orquídies d'arran de mar fins al cim dels Pirineus.
Les orquídies posseeixen la més rica varietat del món vegetal i les seves formes simulen abelles, papallones, vespes, aranyes, abellots, aus mosques i follets.
El Montseny i la seva àrea de influència és especialment ric en orquídies, hi podem trobar una àmplia varietat d'espècies. Entre elles:
OPHRYS FUSCA, anomenada Abellera Fosca. Prefereix el sol a llocs ombrívols. Floració de març a maig.
OPHRYS LUTEA o Abellera Groga o Sabateta de Nostre Senyor. Creix en llocs pedrosos i assolellats, amiga del romaní. Floració de març a abril.
OPHRYS BERTOLONI, li agraden els terrenys eixuts i assolellats. Floració de març a maig.
OPHRYS CATALAUNICA, surt en indrets càlids pro de pins, brucs, alzina i romaní. Floració de març a maig.
OPHRYS ARACHNITIFORMIS també en diuen Abellera en forma d'aranya. Es troba en llocs arbosos, pastures i maquis. Floració de març a maig.
OPHRYS INSECTIFERA o Abellera Mosca. La trobem en indres arbosos a reser de oinedes i fagedes en terrenys calcaris. Floració d'abril a maig.
OPHRYS APIFERA o Flor d'Abella. Es troba als prats i clarianes del bosc i a vegades en maquis. Prefereix els terrenys calcaris. Floració de maig a juny.
OPHRYS SCOLOPAX o Abellera Becada. Li agraden els hàbitas humits en boscos i prats. Floració d'abril a maig.
OPHRYS SPHEGODES o Abellera Aranyosa. Li agraden els indrets amb herba assolellats i calcaris. Floració de març a abril.
ACERAS ANTROPOPHORUM o Flor de l'home penjat. Li agraden els indrets assolellats i calcaris.
NEOTINEA MACULATA. Viu entre pins i bardissa. Floració d'abril a maig.
ORCHIS PROVINCIALIS o Orquídia de Provença. Floració d'abril a maig.
ORCHISPALLENS o Orquídia Pàl·lida. Floració d'abril a maig.
LISTERA OVATA. Creix en llocs frescals i densos enmig de penombra, preferentment fagedes. Floració d'abril a juny.
PLATANTHERA BIFOLIA. Es troba en prats i clarianes del bosc. Floració de maig a juny.
PLATANTHERA CHLORANTHA. Es troba en prats i clarianes del bosc. Floració d'abril a maig.
ORCHIS MORIO o Botons de Gos, Pentacosta o Caputxí Morat. Es troba a les brolles d'estepa i bruc aclarides en sols granítics, prop de camins o antics conreus. És la més comuna i representativa del Montseny. Floració d'abril a maig.
SERAPIA LINGUA. Viu tant en prats humits com en terrenys secs, olivars i llocs sorrencs. Floració d'abril a maig.
ORCHIS SIMIA o Flor del Simi. Es troba en clarianes del bosc, llocs arbosos i terrenys calcaris. Floració maig.
CEPHALANTERA LONGIFOLIA o Curraià de flor blanca. Es troba en llocs ombrívols i arrecerats. Floració de maig a juny.
CEPHALANTERA RUBRA o Curraià vermell. Es troba en pinedes, alzinars i entre les bardisses perquè no li agrada la llum. Floració de maig a juny.
LIMODOR AVORTIU. Creix en sòls calcaris i en clarianes de les pinedes. En condicions adeverses pot florir sota terra. Floració d'abril a juny.
NEOTTIA NIDUS-AVIS o Niu d'Au. Viu a lafageda en llocs ombrívols i a la roureda en sòls calcaris rics en humus. Floració de maig a juny.
ORCHIS LAXIFLORA. Li agraden els llocs pantanosos, el llot i els terrenys àcids. Floració al juny.
ANACAMPTIS PYRAMIDALIS dita també Orquídia Piramidal. Li agraden els camps de conreu i prats de terrenys calcaris. Floració maig i juny.
ORCHIS CORIOPHORA. Li agraden els terrenys argilosos, racons arbosos i prats pobres. Floració maig/juny.
EPIPACTIS HELLEBORINE. Floració juny i juliol.
SPIRANTHES SPIRALIS. Surt en boscos i prats de terrenys calcaris. Floració de setembre o octubre.

La majoria d'aquestes plantes a causa del seu hàbitat i el seu complicat mètode de reproducció estan en regressió. Molts factors en poden ser la causa: incendis foretals, desforestació del bosc, ampliació de terres de conreu, excés d'adobs i herbicides, l'ús de insecticides, etc.

Extret de :

Ferrándiz Rovira, Joaquim"Les Orquídies del Montseny" publicat a Monografies del Montseny/5 pp. 11-23, juliol 1990.

En Serralonga. El bandoler del Montseny

Joan Sala nasqué al mas la Sala, de Viladrau el 1954. Era el cinquè de nou germans, quatre dels quals també foren bandolers. De jove participà en petits robatoris fins que el 1622 va ser denunciat en el moment en què l'anàven a prendre matà al seu delator. A partir d'aquest moment i en companyia dels seus germans comença la seva història de bandoler, activitat que en poc temps el portaria a convertir-se en un dels caps més significatius del Bandolerisme. A partir de 1627 desmembrada la banda dels Margarit, Serrallonga, miltant de la facció dels Nyerros, es converteix en el principal bandoler del país fins el 1633, en què un cop desfeta bona part de la seva banda fou detingut finalment a Santa Coloma de Farners.
Dut a Barcelona fou processat i ajusticiat el 8 de gener de 1634.
La literaura i la tradició posteriors han convertit Serrallonga en un dels paradigms del bandoler-heroi mogut pel novble impuls de la defensa dels pobres enfront dels excessos dels rics i venjador de tot tipus de injustícies.

Plantes del Montseny d´ús tradicional

22-12-2006 / 15:45h. /Agroespai

Barcelona.(EFE)-. un total de 513 espècies de plantes que poden trobar-se a les muntanyes barcelonines del Montseny, son d´ús tradicional,segons el llibre Plantes,remeis i cultura popular del Montseny ,publicat en català pel Museu de Granollers i Brau Edicions.
L´autora del llibre,Maria Ángels..... coneixements populars de les plantes-del Montseny
i que van dirigir els professors Joan Vallès coautor del ... entrevistar 180 persones del Montseny, territori declarat Reserva de la Biosfera de l´Unesco el 1978

Les Ametistes del Montseny

LES AMETISTES DEL MONTSENY


Fa cosa d’un segle i mig que les ametistes del Montseny varen deixar d’ésser un negoci rentable, però fa cosa de seixanta anys que l’alquímia meravellosa del numen poètic de Guerau de Liost convertia les velles “pedres d’anells” en gemmes immarcessibles amb les quals va teixir la més escollida diadema al seu estimat Montseny.


Guerau de Liost anomena a les ametistes “violes en cristall de quars”. És una descripció poètica que s’adapta plenament a la realitat. Les ametistes no són altra cosa que quars cristal·litzat tenyit d’un color morat o blau a causa de l’òxid de manganès –així ho creuen els naturalistes- que contenen.


A LA MUNTANYA D’AMETISTES


Apoteòsic, d’enroscades trompes

soni l’esclat imperial. Un jorn

set lapidaris, traficant de pompes

la cuita violaren de ton forn.


I prodigares –camperola festa-

no pas de ginebrons l’opal espars

ni el topazi florit de la ginesta

sino violes en cristall de quars.


Avui, sorruda ta dolor consagra

d’exhausta mina l’oblidat renom.

I encara sotges amb la testa amarga

el responsori de les boires tristes

que sots avall s’agemoleixen com

un enderroc de noves ametistes.


A la “Topografia mèdica de Viladrau” publicada l’any 1915 podem llegir:


“Respecte a l’origen del poble, poca cosa se’n sabé, i lo referent al mateix se dedueix per la tradició. Se diu que fou fundat per set lapidaris romans que venien a recollir pedres precioses an el Montseny, puix té fama aquesta muntanya de covar ametistes i altres pedres fines. D’aquestes n’hi ha mostra a la creu que posseeix l’església parroquial.

Ha existit aquí –segons se diu- persona que’s dedicava a recollir pedres precioses –com crestall de quarç- i els venia als argenters de Vich.”


Els autors creuen que la descoberta de les ametistes tingué lloc a les darreries del segle XVI o a principis del segle XVII. Els documents d’arxiu trobats fins ara parlen per primera vegada de l’explotació d’ametistes l’any 1610 per un conveni :


“ Die lune nona mensis augusti anno a Nativitate Domini 1610. In civitate Vici.


En Nom de Déu.

Sobre lo treballar y traure pedres de las padreras de ametistes y altres pedres de anells que son y es trobaran en la parroquia y terme de Sant Martí de Viladrau, bisbat de Vich, (...)”


Les ametistes del Montseny eren també anomenades “pedres de Vic” per haver-ne quasi sempre dirigit la seva explotació vigatans i per haver-se treballat i polit en aquesta ciutat.


La paraula Lapidari indica etimològicament el que es dedicava a tallar i a polir les gemmes, però sembla que també s’aplicava als simples extractors de les ametistes, als quals a voltes s’anomena també minaires. Els arrendadors algunes vegades són joiers però altres només comerciants. Els simples treballadors són al principi francesos, emigrats en busca de treball, i més tard gent del país, varis del propi Viladrau.


Tots els testimonis relacionats amb les troballes i explotació de les ametistes convergeixen en la precisió de que aquestes es feien en la part baixa de la muntanya, mai a grans altures, normalment en els fondals de les rieres o grans xaragalls.


La fi de l’explotació comercial de les ametistes va venir a l’iniciar-se el segle XIX, segurament coincidint amb les convulsions polítiques que hi hagueren en la seva segona dècada, i per altra banda les mines o llocs d’explotació presentarien ja símptomes d’esgotament. D’altra banda les exigències de la joieria moderna es feren cada vegada més refinades i les pedres violades del Montseny es veieren substituïdes per gemmes de més qualitat o per simples cristalls artificials o de fantasia. En una paraula, la seva explotació no esdevenia rentable.


Passat el bon temps només eren útils per ornar les fades o paitides montsenyenques que des de la pregonesa dels seus gorgs esmaragdins sotjaven amb ull poruc uns vianants sobre els que eren cada vegada més inútils els seus encanteris. Les ametistes passaven de ser una realitat històrica a ser una vivència poètica encara més duradora.


Extret de:


PLADEVALL, Antoni: “Les ametistes del Montseny”, dins Monografies del Montseny, núm. 1, pàg. 77-92, juliol 1986.


jueves, 8 de marzo de 2007

L´Arbre del Suro al Montseny



L´Arbre del Suro del Montseny

L´Alzina Surera del Montseny

Ocupa una àmplia extensió a l´est i sud-est del Montseny.
De no ser per la seva escorça i el popular suro no hauria gaudit de tanta anomenada.
L´embolcall de suro la protegeix del foc i de la sequera.
Es un material irremplaçable ja que encare avui no s´ha trobat substitut per els taps de suro i per aquest fet encara es mante l´explotacio de boscos d´alzina

Telèfons d´interès del Montseny

Oficina del Parc Natural del Montseny
Tel: 93 8475102

Observatori del Turó de l´Homa
Tel: 93 7440046

Forces de Seguretat del Montseny
Mossos d´Esquadra deVic
Tel: 93 883 21 21

Guàrdia Civil de la Garriga
Tel: 93 8718199

Guàrdia Civil d´Hostalric
Tel: 972 864021

Guàrdia Civil de Sant Celoni
Tel: 93 8670023

Parc Central de Bombers
Bellaterra
Tel: 93 5820400

Assistència Sanitària
Creu Roja d´Aiguafreda
Tel: 93 8440021

Creu Roja d´Arbúcies
Tel: 972 162020

Creu Roja de l´Ametlla
Tel: 93 8432542

Creu Roja de Granollers
Tel: 93 8793032

Creu Roja de Sant Celoni
(servei d´ambulàncies)
Tel: 93 8672121 / 93 8671269

CAP de la Garriga
Tel: 93 8718081

CAP d´Arbùcies
Tel:972 162444

CAP Santa Maria de Palau Tordera
Tel:93 8482536

Hospital Genaral de Granollers
Tel: 93 8491011

Hospital Comercal de Sant Celoni
Tel: 93 8670617

Hospital de Vic
Tel: 93 8833001

Policlínica del Vallès
Tel: 93 8706100

Mútua Nostra Senyora del Carme de Sant Celoni
Tel: 93 8674506

Mútua Nostra Senyora del Carme de Granollers
Tel: 93 8708012 / 93 8708250











lunes, 5 de marzo de 2007

Flora del Montseny

Flor de la Grandalla,la botànica li ha donat el nom de narcís dels poetes .

Quatre monts té Catalunya

Quatre monts té Catalunya,quatre monts sants i sagrats : el Montseny,el Montsant, el Montsec i el Montserrat.

Si el febrer no febreja i el març no marceja, tot l´any tempesteja.

domingo, 4 de marzo de 2007

Març, dita popular

Març marçot mata la vella vora el foc i a la jove si pot.

Què és un follet?

Segons la Wikipedia, un follet es un essér mitologic, elemental de la natura guardians dels boscos i dels habitants que viuen en ells.

Quí es el follet del Montseny?

El follet del Montseny és un ésser misterios, surgit de la natura del Montseny i ferm defensor de l'entorn que possa els seus 7 sentits per vetllar el seu habitat natural.